Totes les victòries de Vox contra el català a les Illes

PalmaEl diputat Sergio Rodríguez va descriure així l’estratègia de Vox sobre llengua: “Si el catalanisme ha tardat 40 anys a canviar les coses, nosaltres també podem”. De mica en mica i amb la complicitat del PP, el partit ha anat introduint la seva agenda lingüística a les institucions de les Illes. De vegades, trencant consensos històrics. “Hem fet avenços importants, però encara tenim feina”, resumeix una font del partit.

Educació i Administració

Menys català a les aules i els serveis

Mitjançant acords amb el PP, Vox ha abanderat diverses reformes del Govern en aquest àmbit. Les més sonades, el Pla d’elecció de llengua i la inclusió de la vehicularitat del castellà a la Llei d’educació, encara que el PP i Vox han tingut diferències sobre com posar aquest darrer pacte sobre el paper, i encara no s’ha duit a terme. Vox també va exigir, com a condició per facilitar la investidura de Marga Prohens, la fulminació de l’Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics, encara que el PP manté que n’ha integrat el funcionament a l’Institut d’Estudis Baleàrics (IEB). En paral·lel, el PP ha eliminat el requisit de català per fer feina a la sanitat, i n’ha reduït el nivell exigit en altres càrrecs de la Funció Pública.

“Aquesta legislatura no s’han pres mesures en positiu, de promoció de la llengua i, a més, s’ha deixat que l’extrema dreta imposi el seu relat”, lamenta el president de l’Obra Cultural Balear (OCB), Antoni Llabrés. Quines conseqüències té això per a la salut de la llengua? El doctor en Sociologia, expert en sociolingüística i investigador del Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona Natxo Sorolla assenyala especialment els efectes de reduir el català a l’escola. “Les llengües minoritzades han pogut observar una retenció del procés de substitució lingüística quan han pogut ser adquirides per via del sistema educatiu”, exposa: “L’ensenyament assegura l’adquisició de la llengua per part dels propis i els nous parlants”.

Ismael Pelegrí, lingüista menorquí i autor del llibre de sociolingüística Conversam? (Documenta Balear), recorda que tant l’Estatut d’Autonomia com la Llei de normalització lingüística “obliguen les institucions illenques a prendre mesures per aconseguir un ús equilibrat dels dos idiomes”. En aquest sentit, critica l’eliminació o reducció de requisits de català. “Això va en contra del dret que marca l’Estatut, que diu que cap ciutadà pot ser discriminat per la seva llengua, i per tant és necessari que les administracions puguin atendre’l en qualsevol de les dues”, exposa.

Gonellisme al Parlament

Le Senne nega la unitat de la llengua

Reduir l’ús del català al Parlament és una fixació del seu president, Gabriel Le Senne (Vox). Ha acceptat –amb el suport del PP a la Mesa– que no es tradueixin les preguntes parlamentàries de Vox ni s’afegeixi la conjunció ‘i’ entre els seus llinatges a la pantalla. A més, ha ordenat que es tradueixi el Butlletí Oficial del Parlament al castellà –aquest servei nou està en procés. En paral·lel, treballa en una modificació del funcionament perquè les intervencions orals dels diputats, en què poden mantenir l’article salat o emprar lèxic no recollit per la normativa –que ell anomena “llengua mallorquina” o “balear”– es mantinguin sense corregir en les transcripcions dels Diaris de Sessions.

Dijous passat, la Universitat de les Illes Balears (UIB) va fer arribar al Parlament un informe no vinculant en què va rebutjar les “denominacions de llengua mallorquina i llengua balear” que fa Vox. “La denominació científica i oficial de la llengua pròpia de les Illes és el català o llengua catalana”, remarca el text. “Tampoc no es pot parlar de traducció d’una suposada llengua mallorquina o balear al català, atès que es tracta de la mateixa llengua”, continua l’escrit, que defensa el manteniment del registre formal a les comunicacions de la Cambra. “Un dels punts forts del català és que té deu milions de parlants”, recorda Sorolla, que adverteix que els moviments que neguen la unitat del català sempre tenen un interès per “segregar-la”.

Més castellà als consells

S’eliminen ajudes a entitats com l’OCB

El Consell de Menorca també ha donat un tomb en la seva política lingüística sense tenir en compte el seu servei intern d’assessorament ni l’Institut Menorquí d’Estudis (IME). El govern del PP i la consellera no adscrita Maite de Medrano, expulsada de Vox, varen introduir el castellà i “les formes pròpies del menorquí” en el Reglament d’Usos Lingüístics de la institució. “L’equivalent del gonellisme a Mallorca és el saladisme a Menorca”, explica Pelegrí, que forma part de l’IME i també és docent. Posa damunt la taula, a més, el concepte del ‘diferencialisme’, una “actitud que cerca posar èmfasi en els elements d’una llengua que marquen diferències entre les seves varietats”. “En el cas concret de Menorca, darrerament han sorgit moviments que posen molt èmfasi en l’article salat com a element diferenciador, genuí i característic d’una suposada llengua menorquina, quan no és l’únic article que empram a les Illes i, a més, aquest s’empra a zones del País Valencià i Catalunya”.

Pel que fa al Consell de Mallorca, el govern del PP i Vox va acordar incloure guardons per a obres en castellà als premis Mallorca de Creació Literària. A més, ha eliminat les subvencions directes a l’OCB i Joves per la Llengua. “És una persecució directa per part de Vox, que el 2023 ja va fer una roda de premsa amenaçadora davant la nostra seu anunciant que tenia aquest propòsit”, lamenta Llabrés.

Retrocessos als ajuntaments

Palma canvia el seu domini per ‘.es’

Una de les primeres actuacions del govern del PP i Vox a Palma va ser modificar el domini de la web de l’Ajuntament, que va passar de Palma.cat a Palma.es. Una declaració d’intencions. Els ajuntaments on Vox ha tingut influència també han fet passes per reduir l’ús del català, especialment Palma i Calvià –que celebra la festa de Saint George en comptes de Sant Jordi–, on s’ha implementat el bilingüisme per norma. Com el Consell, Cort també ha inclòs el castellà als premis Ciutat de Palma. El professor de llengua catalana a l’escola d’adults de Maó i assessor lingüístic de l’Ajuntament del Mercadal Joan Vilallonga destaca el “paper simbòlic” de moltes d’aquestes mesures. “Però allò simbòlic és important, perquè es fa a institucions que han de vetllar per donar validesa, rigor i serietat a la llengua, i el que fan és promoure’n la folklorització”, adverteix. “Minva la funció institucional de vetllar pel català”, sentencia.