Sergi Cámara: “Què passaria si els morts i desapareguts que intenten arribar a les Canàries fossin padrines angleses?”

PalmaSergi Cámara (Vic, 1970) va deixar el periodisme comarcal cansat de la repetició del calendari, esperonat per la necessitat de trobar un camí propi dins el fotoperiodisme, i conscient de les oportunitats que aquesta feina ofereix a l’hora de denunciar el que passa (i que no veim) cada dia fora del nostre àmbit benestant. Per exemple, a les fronteres que plantegen països europeus a l’hora de deixar passar persones migrants o refugiades que volen aconseguir la tranquil·litat d’una vida millor.

Ara el claustre de Sant Vicenç Ferrer de Manacor acull, fins al 25 de gener, l’exposició de fotografia documental Europa Fortalesa, organitzada per l’Ajuntament, amb l'objectiu d'apropar la realitat de les migracions contemporànies i fomentar la reflexió sobre els drets humans a les fronteres properes. “És molt curiós com una persona migrant primer és tractada d’aventurera quan surt del seu país, i així com es va apropant a la frontera de Melilla, passa a ser clandestina, després és considerada africana i negra pels mateixos marroquins i, finalment, il·legal si aconsegueix entrar”, explica Cámara davant una de les fotografies que reflecteixen la realitat d’una de les fronteres més problemàtiques, la que separa el Marroc de la ciutat autònoma de Melilla, ja en territori espanyol.

Més de 10 anys

Europa Fortalesa és el resultat de més de deu anys de feina de Cámara a diverses fronteres europees. A través de les seves fotografies, l’autor documenta les travesses arriscades que emprenen milers de persones per arribar a Europa, els quals sovint topen amb murs, tanques, controls estrictes i polítiques migratòries cada vegada més restrictives.

Començant per les més evidents i transitant per d’altres amb menys focus mediàtic, com ara la que separa Irun del País Basc francès, la dels Alps entre Itàlia i França, o la de la platja militaritzada de Gravelines, on la policia francesa impedeix cada dia la pujada de migrants a barques rudimentàries per intentar arribar al Regne Unit. Allà mateix hi ha un campament de refugiats constantment desmuntat i refet amb desenes de milers de persones. “Els cobren milers d’euros per un trajecte en barques que molts cops no podran agafar, perquè la policia francesa els sorprèn i han de partir abans d’hora”.

“És clar que hi ha màfies que trafiquen amb persones, però els governs en són també responsables”, diu Sergi Cámara en referència al xantatge que molts països fan a altres per deixar passar o dificultar el trànsit a les seves fronteres. “El Marroc o, en el seu temps, la Líbia de Gaddafi tenien la pella pel mànec per negociar contraprestacions amb Europa i ser més durs o deixar passar. Com passa també amb Anglaterra i França”, amb pagaments que es disfressen d’ajuda internacional, a fi de controlar, des de la distància, determinades fronteres.

10.400 persones

Aquesta és la xifra de persones que segons el col·lectiu Caminando fronteras han mort o desaparegut en un any intentant travessar la frontera marítima que separa el Senegal de les Illes Canàries. “Què passaria si aquesta xifra fos de padrines angleses? Segurament sortirien a tot arreu i coneixeríem les seves vides…” reflexiona Cámara.