Un vestit passat de moda
Ara fa uns dies vaig rebre una carta de la presidenta del Congrés de Diputats en què em convidava formalment a assistir a un acte a Madrid, el passat dilluns 6 de desembre, en commemoració del 43è aniversari de l’aprovació de la Constitució. És una invitació que rebo ja fa molts anys, no sé si com a exdiputat o com a exministre. He de confessar que hi he assistit molt poques vegades, llevat que hagi pogut aprofitar el desplaçament a Madrid per a alguna altra activitat. Però la invitació d’enguany, suposo que per les dificultats que observo en l'actual situació de la política espanyola, m’ha fet pensar una mica més sobre el que està passant i sobre el que m’agradaria que passés amb la Constitució. No és un tema que m’hagi preocupat gaire, però ara m’he fet el propòsit de comentar-lo.
1. La Constitució del 78. No tinc cap escrúpol en dir que l’aprovació de la Constitució l’any 1978 va suposar per a mi una alegria; crec que aquest sentiment era molt compartit, com ho demostra la forta majoria amb què va ser aprovada tant a Catalunya com a la resta de l’Estat, i la forma com va ser rebuda a la resta de l'Europa occidental. Penso que va ser així perquè suposava deixar enrere una dolorosa guerra civil i una llarga i pesada dictadura, i canviar-la per una situació de llibertat, de pau i de democràcia. Vaig viure de prop la Transició i sé molt bé que no es van aconseguir totes les aspiracions que molts teníem; però les circumstàncies del moment no garantien pas que el canvi pogués ser tan substancial ni que es produís sense cap violència. Per això no accepto algunes de les crítiques que ara fan a la Transició gent que no va viure aquells anys. Per a molts era el primer i més important pas per avançar cap a un nou escenari.
Aquest darrer element sí que mereix ser analitzat amb esperit crític. El compromís informal de nous passos no es va complir, i en algun cas (governs Aznar, sobretot) fins i tot es van intentar fer, i es van fer, passos enrere. La Constitució del 78 va servir per al que havia de servir, però no s'hi van anar introduint millores per fer front a problemes pendents, i a vegades s’ha fet servir intencionadament com a eina per impedir modernitzacions i millores. En paral·lel, es van anar fent reformes i reconversions importants en alguns del poders de l’Estat, però no es van fer o no es van completar en altres poders, i encara avui ho estem patint.
2. Les Constitucions, organismes vius. No soc un expert en dret, i menys en dret constitucional, però crec que normalment les Constitucions dels diferents estats s’han anat modificant al llarg dels anys, sigui perquè s’ha produït un canvi important de règim o d’organització política que demana un nou text, o sigui per reformes del text existent per afegir-hi, eliminar-ne o corregir-ne algun aspecte. Les constitucions són, en els països democràtics, l’element clau per organitzar la convivència entre els ciutadans i per trobar camins pacífics i legals per resoldre problemes o discrepàncies, i evitar enfrontaments violents. Per això han de tenir molt en compte les novetats que van apareixent en la vida social a conseqüència de canvis tecnològics, de nous espais de llibertat, de creació de nous poders o, simplement, de nous costums o de noves aspiracions ciutadanes.
No cal demostrar fins a quin punt durant els darrers 50 anys s’han produït molts d’aquests fenòmens, com la globalització econòmica, la desaparició de l’imperi soviètic, l’avenç cap a una dimensió política de la UE o la irrupció del món digital. Tot plegat obliga a canvis importants en l'organització dels estats i demana noves regulacions. Alguns països ho han anat fent, però en el cas espanyol no hem canviat gairebé res del vestit que ens havíem fet i que ha quedat clarament antiquat. No cal discutir si era bo o no; jo crec que ho era, però esclar que ha passat de moda. Poso d’exemple algunes preguntes actuals: monarquia o república?, Estat autonòmic o Estat federal?, llibertat digital o regulació?, economia liberal o creixement inclusiu i sostenible? Jo tinc molt clares les respostes però crec que és imprescindible conèixer l'opinió de tots els que no votaven fa 43 anys.
3. El meu desig. No he anat a Madrid a commemorar l’aprovació de la Constitució del 78, però la meva absència no és per mostrar una postura política, sinó simplement per comoditat. Crec que al segle passat la Constitució va fer el paper que havia de fer. Penso que ara necessita força reformes per tres raons: a) perquè no se n'han fet algunes que es van deixar pendents voluntàriament en aquells moments, en un ambient de renúncies mútues; b) perquè una part molt important de la població de l’Estat no havia nascut quan va ser aprovada, i és lògic que no s'hi pugui sentir còmoda; i c) perquè la situació actual de la tecnologia, de l’economia i de la política és fruit de canvis molt importants apareguts durant aquests més de 40 anys i no pot ser que no s’hagi adaptat a aquest nou entorn. És una gran irresponsabilitat no fer-ho i haurien de pagar-ho electoralment els que ho impedeixin.
