18/02/2022

Varen dir que no (abans d’explotar)

3 min

El PP de les Balears va tardar uns dies a reaccionar oficialment al decret llei del Govern de les Illes Balears pel qual s’estableix una moratòria de quatre anys en la creació de places hoteleres. Finalment va sortir na Margalida Prohens a mitjan setmana per recitar, amb la solemnitat impostada de les grans ocasions, l’argumentari que li havien servit des del carrer Génova de Madrid, l’oracle que tot dirigent pepero consulta abans de badar boca sobre qualsevol cosa d’una certa envergadura. Li van dir que aplicàs la mateixa plantilla que es fa servir amb el govern d’Espanya, que és el no a tot. I així, la líder campanera va recitar tot un seguit de nos: no a la moratòria, no al decreixement, no que ens diguin com hem de xerrar (ho diuen els que no permeten que es xerri el català a les institucions europees, per exemple), no que ens diguin a quin preu hem de llogar les nostres cases (“vivan las caenas”, cridaven alguns fa dos-cents anys), no a l’intervencionisme i no a les imposicions. A Génova (una ubicació que no fa tant de temps Pablo Casado va dir que abandonarien perquè havia estat pagada il·legalment, tot i que es veu que després es va canviar d’idea), per descomptat, no tenen ni la més remota idea de quina és la realitat illenca, com va demostrar el passat mes de juliol Pablo Casado quan va venir a beneir Margalida Prohens com a presidenta del PP de les Balears i ens va cridar, als ciutadans d’aquestes illes, que no xerràvem català sinó tot un assortiment d’idiomes endèmics.

En aquest cas, la idea ha estat presentar Francina Armengol com si fos Nicolás Maduro, una exaltada bolivariana i prohibicionista (però la moratòria ha estat pactada amb els hotelers, ergo l’argument no funciona), o bé com una presidenta dèbil segrestada pels seus socis de govern (però a Génova desconeixen que, aquí, són els socis de govern els que viuen segrestats per Armengol, o si més no, posats al bany maria). Sigui com sigui, l’argumentari pepero assajat aquesta setmana no es correspon amb la realitat. La realitat és que Iago Negueruela ha aconseguit quadrar les necessitats d’alguns grans hotelers mallorquins (desfer-se del turisme porqueria que ells mateixos han creat, capitalitzar recursos, concentrar-se en el Carib, on no hi ha tantes normes com a Europa) amb les necessitats d’un govern que ha declarat l’emergència climàtica. El resultat, no es pot negar al Govern de les Balears, és un èxit comunicatiu: es presenta com el govern europeu pioner a situar el decreixement al centre de la seva estratègia econòmica. Ara cal veure si el resultat de l’aplicació del decret-llei (a quatre anys, per tant amb els ulls posats en la següent legislatura) concorda amb les expectatives creades. En tot cas, és lícit suposar que la paraula “decreixement”, que el PP vol presentar com a sinònim de radicalitat esquerranosa, es convertirà en una paraula d’ús comú en els propers anys, perquè és la idea que subjau en els principis establerts per la Unió Europea per a la concessió dels fons europeus de recuperació.

Tot això que diem, per altra banda, va succeir just abans que el PP implosionàs a causa de la guerra ja total entre Casado i Ayuso, amb acusacions d’espionatge pel mig i un rebombori de mil dimonis. Veurem en què acaba tot això, però és previsible que Prohens, i altres dirigents menors del PP, es vegi en el mal pas d’haver de construir els seus propis argumentaris, ja que tot indica que a Madrid estaran ocupats una temporada.

Sebastià Alzamora és escriptor

stats