Quin sentit té fer vaga en ple segle XXI?

2 min
Quan la protesta s'acostava al Born, encara hi sortia gent de la plaça d'Espanya.
19/11/2026 - 07:34 h
Escriptor
  • CAST
  • ENG
  • DE

Ho va deixar escrit Joan Brossa al llibre Askatasuna (1970) i no fa tant hi va posar la veu Maria Arnal al seu deliciós disc 45 cerebros y un corazón (2017): “La gent no s’adona del poder que té: / amb una vaga general d’una setmana / n’hi hauria prou per a ensorrar l’economia, / paralitzar l’Estat i demostrar que / les lleis que imposen no són necessàries”. La del passat 11 de novembre, però, va durar només un dia, i no sé si el context i el resultat es poden comparar amb el que Brossa devia tenir al cap quan escrivia aquests versos durant els darrers espeternecs del dictador. En ple segle XXI, en què el poder i la sobirania dels estats de cada vegada són més febles i les economies es regeixen sobretot per grans (i foscos) interessos internacionals, quin sentit té anar a la vaga? Quin resultat o impacte concret pot perseguir?

L’any 1919, els treballadors de La Canadenca, a Barcelona, varen aconseguir que la jornada laboral passàs de 10 o 12 hores a les 8 actuals. L’any 1951, la vaga dels tramvies de la mateixa ciutat com a protesta per l’augment del preu del bitllet va aconseguir la retirada de la pujada i la dimissió del governador civil franquista, Eduardo Baeza. 11 anys més tard tingueren lloc, també, les vagues mineres d’Astúries, amb la readmissió de treballadors acomiadats i la negociació de les condicions salarials dels miners. Què es proposava, però, la vaga general que acabam de deixar enrere, convocada pels sindicats i les plataformes de defensa del dret a l’habitatge, però animada amb alegria, també, per part del govern estatal? És legítim que el PSOE, que dels darrers 45 anys n’ha governat 30, defensi ara mesures exprés per resoldre el drama de l’habitatge al nostre país?

No voldria que ningú es confongués: estic radicalment a favor de les reivindicacions d’aquesta vaga. El que no em queda tan clar és quin objectiu immediat perseguia, més enllà d’alertar-nos sobre el que és sens dubte el principal problema social d’avui, i quin sentit tenia fer-la 48 hores abans de l’inici de la campanya electoral. Una vaga, és evident, no és una vareta màgica, i no se’n pot mesurar l’èxit mirant les coses que han canviat just l’endemà. Amb tot, no sé fins a quin punt aquesta haurà servit per condicionar l’acció de cap govern: anava per al que segurament ara pega les darreres coces, amb el decret i l’aritmètica de la Diputació permanent com a principals (però provisionals) armes, o bé per al que quasi tot apunta que començarà a caminar el 30 de novembre, amb la previsible majoria de la dreta i l’extrema dreta del PP i Vox?

Les vagues poden forçar negociacions i anul·lar lleis, decrets i persones. Poden durar un dia o poden ser indefinides, o intermitents. En aquestes, els docents de les Balears hi tenen experiència, i no fa tants anys varen ser un exemple per a tota la societat. Em deman quin ressò tindrà la que acabam de presenciar. Potser el principi serà parlar-ne. Després, segurament, pensar-hi en anar a votar.

stats