Margalida Cloquell: “Ens costa que l’ús del català tingui continuïtat fora de l’aula”

Coordinadora del Programa d'Acolliment Lingüístic i Cultural de l'IES Mossèn Alcover

10 min
Margalida Cloquell, coordinadora de PALIC de l'IES Mossèn Alcover
18/11/2026 - 21:29 h
  • CAST
  • ENG
  • DE

ManacorEl 22% de la població de les Illes Balears té la nacionalitat estrangera i prop del 30% ha nascut fora d'Espanya, fet que representa els percentatges més alts de l'Estat. L'alumnat d'Incorporació Tardana al sistema educatiu s'ha incrementat a les Illes un 425% entre els cursos 2021-2022 i 2025-2026, i ha passat dels 1.297 als 6.814. Es tracta d'alumnes que tenen una llengua d'herència diferent del català, amb el hàndicap que molts sí que tenen el castellà com a llengua inicial. El Programa d'Acolliment Lingüístic i Cultural, regulat per la Conselleria d'Educació des del 2002, permet que cada centre educatiu concreti les mesures d'acollida i suport lingüístic i curricular adreçades a l'alumnat que s'incorpora tard al sistema educatiu i no coneix o domina el català. Entre les mesures que preveu hi ha tallers, aules d’acollida i de reforç, per facilitar que l’alumne s’incorpori al grup i pugui seguir els estudis. L’alumnat nouvingut que s’incorpora a l’ESO no només ha d’aprendre català: sovint també s’ha d’adaptar a un centre nou, continuar els estudis i, en alguns casos, posar-se al dia d’aprenentatges bàsics. Margalida Cloquell, coordinadora de PALIC de l’IES Mossèn Alcover de Manacor, acompanya aquest alumnat des de fa vuit anys.

Fa vuit anys que coordinau el PALIC a l'IES Mossèn Alcover. Com ha canviat el perfil de l’alumnat nouvingut i quines llengües i procedències tenen més presència ara?

— Primer de tot, voldria destacar que el PALIC és una feina d’equip. Jo som la persona referent de l’alumnat d’incorporació tardana del centre, però l’acolliment i el seguiment es fan de manera coordinada amb els diferents professionals que hi intervenen. Pel que fa a les procedències, el 2018 rebíem més alumnat del Magrib, mentre que actualment rebem més alumnat d’Amèrica del Sud. També solem rebre, cada curs, un o dos alumnes d’altres països europeus, a més d'alumnat procedent d’altres comunitats autònomes. Les incorporacions es produeixen al llarg de tot el curs. Molts d’aquests alumnes arriben quan els queden un o dos cursos per acabar l’ESO. Això implica que disposen de menys temps, dins aquesta etapa, per aprendre català i familiaritzar-se amb el llenguatge de les diferents matèries, alhora que s’adapten al nou centre i continuen els estudis. Haver d’afrontar tots aquests aprenentatges i canvis en tan poc temps també pot dificultar l’obtenció del títol d’ESO.

Com ha evolucionat la manera com el centre acull aquest alumnat i l’acompanya en l’aprenentatge del català? Hi ha hagut algun canvi social que hagi transformat especialment el centre?

— Actualment, el procés d’acolliment està més estructurat i es coordina amb l’equip directiu, l’equip d’Orientació i Suport a l’Aprenentatge i el departament de Llengua Catalana i Literatura. Des de la meva experiència, hem avançat cap a una acollida més propera i més atenta a les necessitats de cada alumne, amb procediments més definits per organitzar-ne l’acompanyament i el seguiment. Quan arriba al centre, tot l’alumnat nouvingut que no coneix el català s’incorpora al Programa d’Acolliment Lingüístic i Cultural. Es recull informació sobre les llengües que coneix i la seva escolarització prèvia, i se’n valora la competència lingüística i curricular. A partir d’aquesta valoració, s’assigna a cada alumne un horari que també té en compte el moment d’incorporació, el grau d’autonomia dins el grup ordinari, les matèries amb què coincideixen les sessions i la disponibilitat horària del programa. La intensitat del suport es revisa segons l'evolució. Pel que fa als canvis socials, un dels més visibles és la diversitat de procedències, llengües i trajectòries escolars de l’alumnat. Aquesta realitat diversa és una riquesa per a la convivència i l’aprenentatge, però també fa necessari planificar mesures específiques d’acolliment, acompanyament i suport lingüístic que facilitin una incorporació positiva al centre i un accés progressiu al currículum ordinari.

Les diferències per origen i trajectòria

Quins factors marquen més diferències entre els alumnes: la llengua de casa, el país d’origen, l’edat d’arribada, l’escolarització prèvia o el temps que fa que la família viu aquí?

— Hi intervenen diversos factors, que es combinen de manera diferent en cada cas: les llengües que coneix, l’edat d’arribada, l’escolarització prèvia i les oportunitats que té d’escoltar i parlar català, tant dins com fora del centre. El país d’origen, per si mateix, no explica les diferències que observam. En alguns alumnes que ja parlen castellà, observam que poder-se comunicar en aquesta llengua en moltes situacions quotidianes fa que percebin menys necessitat immediata d’utilitzar el català. Això no implica necessàriament menys capacitat per aprendre’l. Igualment, les semblances entre els sons de les llengües que ja coneixen i els del català poden facilitar alguns aspectes de la pronunciació.

— L’edat d’arribada i el temps d’escolarització aquí també són importants. Observam que l’alumnat que va arribar a l’inici de primària sol tenir més competència en català quan arriba a secundària. Aquesta competència no sempre es tradueix en un ús habitual: entre aquest alumnat, observam que sovint el català no és la llengua que empren per relacionar-se amb els companys ni per adreçar-se al professorat.

— Les famílies i les relacions entre iguals també tenen un paper important en el procés d’aprenentatge i en l’ús de la llengua. Treballam amb adolescents, i els seus hàbits lingüístics i els dels entorns en què es relacionen influeixen en les oportunitats de practicar català. Per això, a més de treballar-ne el coneixement, al PALIC també acompanyam l’alumnat perquè guanyi confiança i autonomia per emprar-lo en situacions quotidianes del centre.

Quan arriba un alumne que no coneix ni el català ni el castellà, quines són les necessitats més immediates? Què canvia quan ja parla castellà?

— Depèn de cada alumne. La seva situació personal i familiar, les llengües que coneix i l’escolarització prèvia ens ajuden a entendre quines necessitats té i com podem acompanyar-lo. Quan no coneix ni el català ni el castellà, les necessitats més immediates són sentir-se acollit i segur, orientar-se dins el centre i disposar d’eines bàsiques per comunicar-se: entendre indicacions senzilles, expressar què necessita, demanar ajuda i començar a relacionar-se amb els companys i el professorat. Per facilitar-ho, empram suports visuals, exemples i activitats vinculades a situacions quotidianes. També en valoram la trajectòria escolar. Alguns alumnes han tingut una escolarització interrompuda o no han estat escolaritzats prèviament i poden necessitar suport en lectura, escriptura i altres aprenentatges bàsics, a més de l’aprenentatge del català. Ajustam el suport a cada cas, amb mesures flexibles, temporals i revisables, i una atenció més intensiva quan és necessària i els recursos ho permeten.

— Quan l’alumne ja parla castellà, disposa d’una via de comunicació inicial amb les persones que coneixen aquesta llengua. Això facilita que pugui expressar necessitats i entendre algunes explicacions des del principi. Tot i això, necessita acompanyament per aprendre català i anar adquirint el llenguatge necessari per seguir les diferents matèries.

— L’objectiu inicial és que l’alumnat guanyi autonomia per comunicar-se i participar en la vida del centre. Ara bé, ens trobam amb dues limitacions. D’una banda, els recursos disponibles i les possibilitats organitzatives no sempre permeten oferir la intensitat i la continuïtat del suport que cada alumne necessita. De l’altra, alguns alumnes no arriben a assolir les habilitats comunicatives bàsiques en català durant el temps que els podem acompanyar. En aquests casos, cal tenir en compte el conjunt de circumstàncies: el punt de partida, l’escolarització prèvia, el moment d’incorporació i el temps i els suports disponibles.

L’alumnat d’origen llatinoamericà i el català

Com es relaciona amb el català l’alumnat que arriba de països llatinoamericans i ja parla castellà? Aquesta proximitat facilita l’aprenentatge o pot fer que alguns alumnes no percebin la necessitat d’aprendre’l?

— El coneixement del castellà pot facilitar alguns aspectes de l’aprenentatge del català, per les semblances entre les dues llengües. Aquesta facilitat no sempre es tradueix en l'ús habitual. Com ja hem comentat, alguns alumnes poden comunicar-se en castellà en moltes situacions quotidianes i percebre menys necessitat immediata d’aprendre o emprar el català. Durant el primer curs a alguns alumnes els costa establir relacions amb companys catalanoparlants i tendeixen a relacionar-se amb persones amb qui comparteixen llengua o procedència. En alguns casos, observam que, quan poden triar, empren el castellà i fan poc ús del català. Aquest comportament també l’observam en alumnes d’altres procedències. Especialment entre l’alumnat que arriba als darrers cursos de l’ESO, ens costa més afavorir una disposició favorable a emprar el català. Per això, treballam perquè puguin practicar-lo en situacions versemblants i amb sentit, amb l’acompanyament necessari perquè guanyin confiança.

Quines actituds sentiu entre aquests alumnes sobre el català? Com canvien amb el temps i què facilita que l’emprin amb els companys i en els espais informals?

— Les actituds envers el català són diverses i poden canviar amb el temps. Una de les dificultats que observ és que a alguns alumnes els fa vergonya reconèixer que no entenen alguna cosa. Per això, donam importància a crear un clima de confiança que els permeti expressar dubtes, demanar ajuda i practicar la llengua sense por d’equivocar-se. Aquest acompanyament també cerca prevenir i abordar possibles actituds de rebuig envers el català, per això s'escolten les inquietuds de l’alumnat i s'afavoreixen experiències positives d’aprenentatge i de comunicació.

— Amb el temps, observam millores dins l’aula, però aquests avenços no es reflecteixen de la mateixa manera en l’ús del català fora de classe. Aprendre la llengua i incorporar-la a les relacions quotidianes són processos que no sempre avancen al mateix ritme. L’empren més espontàniament quan parlen amb mi o amb algun altre professor que els transmet confiança. Al Taller de Nouvinguts de l’horabaixa també hi observam més clarament petits avenços.

— Pel que fa a les relacions entre companys i als espais informals, encara ens costa que l’ús del català tingui continuïtat. Continuam fent feina perquè la llengua que aprenen a l’aula també formi part de les seves converses quotidianes. La Comissió Lingüística del centre hi fa molta feina, i la dinamitzadora lingüística, que en depèn, hi té un paper fonamental: acompanya l’alumnat i promou oportunitats de comunicació. És una tasca compartida amb el PALIC i el conjunt de la comunitat educativa.

La llengua familiar i el funcionament del PALIC

Quin rol tenen les famílies en l’aprenentatge del català? Com és la comunicació amb elles quan parlen llengües diferents?

— Les famílies fan un paper important en l’acompanyament dels fills: s'interessen pel que aprenen, mantenen el contacte amb el centre i donen suport a l’assistència i a la continuïtat dels estudis. Encara que no coneguin el català, poden contribuir a aquest procés. La comunicació pot ser difícil quan no compartim una llengua que ens permeti entendre’ns amb prou claredat. Cercam la manera de fer-nos entendre i d’escoltar-les. Sovint, algun familiar coneix una mica el castellà i ens ajuda a comunicar-nos. Quan necessitam suport per facilitar aquesta comunicació, depenent de l’idioma, recorrem als Serveis Socials de l’Ajuntament de Manacor. L’objectiu és que les famílies puguin entendre com funciona el centre, quin suport reben els fills i com evoluciona el seu aprenentatge, i que també ens puguin transmetre els seus dubtes i necessitats. El centre també els anima a aprendre català i els orientam cap a recursos com els cursos de l’Escola Municipal de Mallorquí. Les famílies també són un model per als fills: l'interès per aprendre i emprar la llengua pot afavorir una disposició positiva envers el català, encara que no el dominin.

L’alumnat nouvingut manté la llengua familiar amb els pares i entre germans? Heu observat que l’escola o les amistats en canviïn els usos?

— Sí, pel que coneixem, l’alumnat sol mantenir la llengua familiar a casa. Ho veig natural: és la llengua amb què han construït les relacions familiars i que forma part de la seva vida compartida. Jo mateixa no m’imagín parlant amb la meva família en una altra llengua que no sigui el català. També observam que els usos lingüístics canvien segons l’entorn i les persones amb qui es relacionen. Al centre poden emprar la llengua familiar amb companys que la comparteixen i altres llengües en altres interaccions. És habitual sentir converses en castellà, àrab i català en un mateix espai.

Què funciona millor en el PALIC i quins són els principals límits o dificultats: temps, recursos, ràtios, continuïtat, formació o coordinació amb la resta del centre?

— La valoració general del funcionament del programa és positiva. Pens que disposar d’un espai i d’una persona de referència facilita l’acolliment, la creació de rutines i el seguiment individualitzat de l’alumnat. La coordinació amb les tutories, els equips docents, caporalia d’estudis i l’Equip d’Orientació i Suport a l’Aprenentatge també ens permet ajustar les mesures de suport, els horaris i les adaptacions quan és necessari.

— Pel que fa a les dificultats, les ràtios de les aules ordinàries continuen essent una limitació. El professorat ha d’atendre un grup amb necessitats diverses i, alhora, oferir l’acompanyament que necessita l’alumnat que encara aprèn català. Això dificulta una atenció prou individualitzada i la continuïtat del suport entre les sessions del PALIC i les matèries. A això s’afegeixen els límits dels recursos disponibles i del temps d’atenció. No sempre podem oferir la intensitat i la continuïtat del suport que cada alumne necessita, especialment quan s’incorpora amb el curs avançat o als darrers cursos de l’ESO.

Què hauria de canviar perquè el PALIC respongués millor a la diversitat actual? Després d’aquests anys, què heu après sobre l’acollida, el català i la convivència lingüística?

— Per respondre millor a la diversitat actual, necessitam més temps i recursos per ajustar el suport a les necessitats de cada alumne i garantir-ne la continuïtat. També hi contribuiria reduir les ràtios de les aules ordinàries, perquè el professorat pogués oferir una atenció més individualitzada. Per fer-ho possible, és necessari el suport de les institucions, amb recursos humans i materials i una planificació que tingui en compte les necessitats del centre i les incorporacions durant del curs.

— Després d’aquests anys, he après que l’acolliment és un procés que necessita temps, confiança i una feina compartida entre els professionals del centre i les famílies. Cada alumne arriba amb una trajectòria i uns coneixements diferents, i això ens obliga a revisar i adaptar la manera com l’atenem. També hem après que conèixer el català no implica necessàriament emprar-lo de manera espontània. Per això, a més d’ensenyar-lo, cal oferir oportunitats reals de parlar-lo en les activitats i les relacions quotidianes. La confiança amb el professorat i l’acompanyament són importants perquè l’alumnat s’animi a fer aquest pas.

— El català, com a llengua vehicular del centre, és una eina d’accés als aprenentatges i de participació en la vida de l’institut. Afavorir-ne el coneixement i l’ús és compatible amb reconèixer i respectar les llengües familiars. Aquesta tasca requereix la implicació de la comunitat educativa i oportunitats d’emprar-lo també fora del centre. El centre ha canviat i no podem preveure amb certesa quines necessitats tindrem en el futur. Per això, consideram essencial continuar aquesta línia d’acolliment i suport lingüístic, i adaptar-la a l’evolució demogràfica, al context social i a les necessitats educatives de l’alumnat. El suport institucional ha de permetre donar estabilitat a aquesta feina i flexibilitat per respondre als canvis.

stats