L’educació balear, cara a cara: els set sindicats docents debaten el futur de l’escola
La taula rodona, que s’ha fet a l’Estudi General Lul·lià, ha abordat el futur de l’escola pública i concertada, el català a les aules, la segregació escolar i les reivindicacions laborals del professorat, just 15 dies abans de les eleccions sindicals
-
CAST -
ENG -
DE
PalmaL’ARA Balears ha reunit aquest dimarts les set organitzacions sindicals amb representació en l’àmbit educatiu de Mallorca —STEI, ANPE, SIAU, UOB, CCOO, UGT i Alternativa— en una taula redona a l’Estudi General Lul·lià de Palma per analitzar la situació actual del sistema educatiu i debatre els principals reptes que afronta l’ensenyament a les Illes. La trobada, moderada per Jaume Cladera Mas, responsable de la secció d’Educació de l’ARA Balears, ha servit per confrontar els diagnòstics i les propostes de les diferents organitzacions en un moment especialment rellevant per al sector, només 15 dies abans de les eleccions sindicals del 2 de desembre i amb la negociació del nou acord educatiu 2027-2031 a l’horitzó. Hi han intervingut Azahar Tortonda (UGT), Mario Devis (CCOO), Biel Vives (UOB), Joan Crespí (SIAU), Miquel Àngel Santos (Alternativa), Vicenç Garcia (STEI) i Victor Villatoro (ANPE).
Els sindicats han demostrat que, malgrat les diferències de plantejament i les friccions que sovint marquen la seva relació, són més els punts que els uneixen que no pas els que els separen. Comparteixen bona part de les reivindicacions i dels objectius en defensa dels drets dels docents i de la millora del sistema educatiu. Tanmateix, les discrepàncies habituals, les disputes per guanyar representativitat i les diferents estratègies d’acció sindical acaben diluint aquesta base comuna i dificulten que les reivindicacions compartides es tradueixin en una veu unitària i més contundent davant l’Administració.
Durant el debat s’han posat damunt la taula qüestions com la capacitat de mobilització de les organitzacions, la necessitat d’organitzar i els mecanismes de pressió de què disposen per aconseguir millores en el sistema. També s’ha abordat quines haurien de ser les prioritats i les línies vermelles dels sindicats en la negociació del pròxim acord educatiu. Un altre dels eixos centrals ha estat el model d’escolarització de les Illes i la relació entre l’escola pública i la concertada. En aquest àmbit, s’ha debatut sobre l’expansió dels centres concertats, les obligacions que haurien d’assumir en l’escolarització d’alumnat vulnerable i les mesures necessàries per combatre la segregació escolar.
Llengua i problemes de la professió
El català a les aules, en un context de retrocés de l’ús social, també ha tingut un espai destacat en la conversa. Els representants sindicals han pogut abordar el compliment del Decret de mínims, la necessitat d’avançar cap a un projecte d’immersió, l’aplicació dels projectes lingüístics dels centres i la idea de l’escola com a darrer bastió de la llengua. La inclusió educativa i les ràtios, les condicions laborals del professorat i la sobrecàrrega burocràtica han completat bona part de l’ordre del dia. La trobada ha acabat amb una pregunta adreçada a les set organitzacions per identificar què diferencia cadascuna de les altres, més enllà de les reivindicacions compartides. Des del sindicalisme de classe als projectes d’assemblees i la mirada en clau balear han estat algunes de les respostes.