El 83% de les teulades solaritzades de les Balears són de particulars, mentre que polígons i grans aparcaments continuen desaprofitats

El secretari d’Estat d’Energia, Joan Groizard, afirma que cal accelerar la solarització en indrets ja urbanitzats i ha explicat que l’Estat preveu invertir 2.886 milions d’euros en la xarxa elèctrica balear

5 min
Moment de la trobada del Secretari d'Estat Joan Groizard amb l'enginyer Ramon Pujol i el físic Damià Gomis
18/11/2026 - 19:59 h
  • CAST
  • DE

PalmaLa implantació de plaques solars a les Balears continua avançant a dues velocitats. Mentre els particulars han assumit bona part de la instal·lació d’energia fotovoltaica a les teulades, els polígons industrials i els grans aparcaments encara tenen milers de metres quadrats disponibles per generar electricitat sense necessitat d’ocupar nous terrenys rústics. El secretari d’Estat d’Energia, Joan Groizard, ha reconegut aquest dimecres a Palma que el 83% de les cobertes solaritzades de les Illes corresponen a particulars i que queda molta feina per fer en els grans espais ja urbanitzats.

En una conversa amb l’ARA Balears posterior a la seva intervenció en el debat energètic organitzat aquest dimecres per l’Acadèmia del Clima, ha admés que és important tenir en compte el model territorial de la transició energètica en el cas de les Illes, on la proliferació de parcs fotovoltaics en sòl rústic ha provocat controvèrsia. Groizard ha posat el focus en les grans superfícies ja humanitzades, com els polígons industrials i els aparcaments comercials, on hi ha “milers i milers” de metres quadrats susceptibles d’acollir-hi instal·lacions fotovoltaiques. També ha recordat que existeix normativa que precisament pretén orientar el desplegament de les plaques cap a aquests espais.

Més plaques sense ocupar més territori

Les xifres exposades per Groizard posen de manifest el protagonisme dels particulars en el desplegament de l’autoconsum fotovoltaic. Però també evidencien que una part important del potencial de generació solar continua pendent d’aprofitar-se en espais on la instal·lació de plaques no implicaria transformar nous terrenys agrícoles.

La qüestió és especialment rellevant a Mallorca, on els projectes de grans parcs fotovoltaics han provocat mobilitzacions veïnals i debats sobre l’ocupació del sòl rústic. La necessitat d’avançar cap a un sistema energètic menys contaminant conviu amb la reivindicació de preservar el territori, en una illa sotmesa a una elevada pressió urbanística.

En aquest context, les cobertes de les naus industrials, els aparcaments de les grans superfícies i altres infraestructures ja construïdes apareixen com a espais estratègics per incrementar la producció d’energia renovable. El repte és accelerar-ne l’aprofitament i evitar que el creixement de la generació fotovoltaica depengui principalment de noves instal·lacions en sòl rústic.

Una inversió de 2.886 milions per transformar la xarxa

Un dels temes més destacats que ha explicat el secretari d’Estat és la inversió de 2.886 milions d’euros per renovar i ampliar la xarxa de transport elèctric de les Balears amb l’horitzó del 2030 que prepara l’Estat. Es tracta de la inversió més elevada prevista per a una comunitat autònoma en la nova planificació estatal.

Una part important dels recursos es destinarà a les connexions submarines, especialment a completar el segon enllaç amb la Península i reforçar la interconnexió entre Mallorca i Menorca. Aquestes infraestructures han de permetre millorar la seguretat del subministrament, augmentar la capacitat de transport d’electricitat i facilitar la integració de les energies renovables.

La planificació també preveu construir onze nous parcs de subestacions, desplegar 150 quilòmetres de noves línies i ampliar la capacitat de 72 quilòmetres de xarxa existent. A més, preveu incrementar en 1,2 gigawatts la capacitat destinada a incorporar nous projectes de generació renovable.

Segons els càlculs del Ministeri per a la Transició Ecològica, aquestes actuacions permetran un estalvi de 460 milions d’euros anuals al sistema elèctric balear. “Per cada euro que invertirem en les xarxes elèctriques de les Balears, a través d’aquesta planificació, la societat es beneficiarà d’un retorn de gairebé dos euros”, ha afirmat Groizard, que ha destacat l’impacte positiu que la inversió pot tenir sobre la competitivitat de les empreses i la qualitat de vida dels residents.

El secretari d’Estat ha qualificat el pla d’“ambiciós” i ha defensat que ha estat molt consensuat amb el territori. La seva aprovació definitiva està prevista per als pròxims dies.

Electrificar els ports per reduir les emissions dels vaixells

Una altra de les prioritats de la nova planificació és l’electrificació dels ports de les Balears. Groizard ha destacat que s’hi faran inversions importants perquè els grans vaixells puguin connectar-se a la xarxa elèctrica quan estiguin amarrats i no hagin de mantenir els motors en funcionament.

Aquesta pràctica genera emissions contaminants que es podrien reduir amb la disponibilitat d’infraestructures elèctriques adequades. “L’electrificació és prioritària”, ha assegurat el secretari d’Estat, que ha insistit en la necessitat de transformar també els grans centres de consum energètic.

La planificació inclou actuacions per atendre les noves necessitats de subministrament als ports de Palma, Alcúdia, Maó i Eivissa. L’objectiu és facilitar que l’activitat portuària pugui reduir progressivament la dependència dels combustibles fòssils.

El transport continua augmentant les emissions

La jornada feta a l’Estudi General Lul·lià també ha servit per posar de manifest que la transició energètica de les Balears presenta ritmes molt diferents segons el sector. El físic Damià Gomis, director del Laboratori Interdisciplinari sobre Canvi Climàtic de la Universitat de les Illes Balears, i l’enginyer Ramon Pujol han coincidit en la necessitat d’accelerar les mesures per transformar el model energètic i reduir les emissions. “Ara mateix el transport no és capaç de reduir les emissions, sinó que les augmenta”, ha advertit Gomis, que ha contrastat aquesta situació amb l’evolució de la producció energètica, que considera més ben encaminada cap als objectius climàtics.

Les reflexions dels especialistes posen damunt la taula un dels principals reptes de la descarbonització de les Illes: mentre la generació d’electricitat avança cap a un model amb més presència de renovables, el transport continua fortament condicionat pel consum de combustibles fòssils. Així, la transformació de la xarxa elèctrica, la instal·lació de plaques solars i l’electrificació dels ports són peces d’un mateix procés, però no resolen per si soles el conjunt de les emissions associades a l’activitat econòmica i a la mobilitat de les Balears.

Més de deu milions en ajudes pendents de convocar

La planificació elèctrica se suma a altres mesures del Ministeri per a la Transició Ecològica, com les ajudes del programa PREE per millorar l’eficiència energètica i la climatització de centres educatius, instal·lacions sanitàries i establiments del sector terciari.

Segons ha informat la Delegació del govern espanyol, el Ministeri ja ha transferit a les Balears el 100% dels més de deu milions d’euros assignats a les tres línies d’ajudes. Ara correspon al Govern autonòmic convocar-les perquè els recursos puguin arribar als beneficiaris.

El conjunt d’actuacions evidencia la dimensió econòmica de la transició energètica que afronta l’Arxipèlag. Però, més enllà de les inversions anunciades, les declaracions de Groizard tornen a situar el debat en una qüestió essencial: no es tracta només de produir més energia renovable, sinó també de decidir on es produeix i quin impacte té sobre el territori.

L’aprofitament de les teulades industrials i dels grans espais ja urbanitzats continua essent una de les assignatures pendents d’aquest procés, especialment en unes illes on la protecció del sòl rústic i la reducció de les emissions han d’avançar de manera compatible.

stats