Maribel Cerezo: “No puc definir què és extrema dreta”
Candidata de Vox Balears al Congrés
-
ENG -
DE
PalmaL’anunci que Maribel Cerezo (1986) encapçalaria la llista de Vox al Congrés a les Balears va sorprendre fins i tot la cúpula del partit a les Illes. Científica de formació, Cerezo va posar com a condició que l’ARA Balears li passàs les preguntes amb antelació i es va presentar a l’entrevista amb les coses que no volia oblidar apuntades. No es considera d’extrema dreta i explica que es va afiliar a Vox després de ser mare.
La vostra designació ha estat una sorpresa. Fins i tot Manuela Cañadas [portaveu al Parlament] va dir que no us coneixia.
— Duc amb Vox des del 2019. M’hi vaig afiliar perquè, quan va néixer el meu fill, vaig dir “Quin món li deixaré?”. Vox era qui recollia totes les idees que jo tenia i els meus principis. Vaig començar a treballar amb ells perquè se’m va cridar com a afiliada. A poc a poc m’hi he anat involucrant més. Des del 2023 he participat en diversos grups de treball. Fa més d’un any que som a la comissió de Cultura, Joventut i Educació. No som coneguda en l’àmbit polític, perquè he estat a l’ombra.
Esperàveu encapçalar una llista?
— No. Formar-ne part, sí, perquè tenc un perfil molt polivalent que pot ajudar en diversos àmbits. Però no m’esperava encapçalar la llista de les Balears.
Vàreu començar la vostra trajectòria al País Valencià. Fins a quin punt coneixeu la realitat de les Balears? Com plantejau defensar els interessos de les Illes al Congrés dins de les files d’un partit d’àmbit estatal?
— Vaig començar a viure aquí el 2010, fa 16 anys. Vaig venir a fer-hi un doctorat i no he marxat. La meva vida adulta l’he creada aquí, que és quan t’adones dels problemes reals del dia a dia. Som molt conscient dels problemes reals en l’àmbit laboral, de família, en l’educació, etc. És imprescindible que aquells que tinguin un problema a escala de les Illes contactin amb nosaltres. El que no pot ser és que vegin un diputat com una cosa separada perquè és a Madrid. Jo pens fer molt de carrer. De fet, jo no tenc intenció de viure-hi.
Sou conscient que moltes coses dependran de la disciplina de partit?
— La meva intenció és dur [al Congrés] tots els nostres problemes i, si podem, solucionar-los tots. Hi haurà molta feina.
Quins són els principals problemes que identificau a les Balears?
— Aquí tenim el problema, per exemple, ara mateix, de l’EMT. Els diners venen del [govern] nacional i l’ingrés està aturat. Ara mateix, l’EMT està en una situació econòmica complicada. Si volem un bon servei de transport públic, des de Madrid s’han de posar les piles. Aquest ingrés que hauria de venir no arriba. Llavors, per aquí, per exemple, és un problema. Un altre problema que podem tenir seria, per exemple, que tampoc no han pagat els doblers de les carreteres. Al final les carreteres són competència de la província, de l’autonomia, però els diners venen de Madrid i no s’han pagat.
Les carreteres són competència dels consells insulars.
— Això, dels consells.
També hi ha hagut milers de persones que han clamat per l’habitatge i les condicions de vida. No sé si ho considerau un problema a les Illes.
— Sí, sí, sí. L’habitatge, la seguretat, la Sanitat... Crec que són problemes que compartim en l’àmbit nacional, no són només d’aquí de l’illa. No són concrets de les Balears. Per exemple, a les Balears tenim un problema, jo crec, en l’habitatge, agreujat en comparació amb altres llocs de la Península. És el que té l’illa. Han vingut milions de persones en molt poc temps i s’ha construït molt poc. Això s’ha d’acatar i donar una solució. Com? Hi ha molts fronts des d’on atacar aquesta problemàtica. Un és el tema d’intentar que qui té propietats les posi al mercat. Com ho aconseguim? Endurint la llei d’ocupació, per exemple, per a aquells que no paguen o ocupen. I afavorint fiscalment el propietari que posa un habitatge per llogar. I, per descomptat, que es pugui construir més. Un dels grans pilars del programa és disminuir el tema de la burocràcia, la desregulació.
Parlau d’ocupació, però no mencionau el paper de l’especulació en la pujada dels preus de l’habitatge. Creis que se n’ha de fer alguna cosa al respecte?
— Jo crec que aquí una solució és l’habitatge social. I el que Vox diu és que es premiarà l’arrelament per poder comprar un habitatge [social]. Llavors jo crec que s’ha d’afavorir tota aquesta mena de construcció, que realment és l’habitatge que necessita el ciutadà mitjà. Una persona normal no es pot ficar en un habitatge a les Balears al preu que està. Jo crec que dins del programa es recull aquesta iniciativa i jo hi crec molt. Esper que tant de bo es pogués fer, perquè crec que és això, l’arrelament, el que ha de premiar l’accés a l’habitatge, sobretot social, amb uns preus dignes que permetin a la gent accedir-hi i viure dignament aquí a les Balears.
Teniu un perfil científic. Considerau que el posicionament de Vox sobre el canvi climàtic i les seves causes s’ajusta als criteris de la comunitat científica?
— A veure... Vox, i t’ho dic jo, no és negacionista. Si Vox fos negacionista, jo no hi aniria de cap [de llista] al Congrés per les Balears, perquè no se m’hauria posat en aquesta posició. Vox no nega el canvi climàtic, el que sí que nega és l’emergència climàtica. El canvi climàtic s’ha utilitzat com a eina política per justificar certes lleis que pressionen els nostres productors, ramaders, agricultors i empresaris. El producte és més car per tota aquesta normativa entorn de l’Agenda 2030, que es justifica amb el canvi climàtic. En canvi, deixam entrar producte estranger que té una empremta de carboni molt més alta que el local, que es fabrica sota uns estàndards de qualitat que no tenen a veure amb els espanyols i que tampoc no passa controls sanitaris. Afavorim una competència deslleial amb l’eina del canvi climàtic.
No creis que ens trobam en situació d’emergència climàtica?
— No, no ho crec. L’augment de la temperatura sí que s’està donant, perquè és un procés natural. Però Espanya té unes emissions de CO2 que no són comparables amb les d’altres països. Representam menys de l’1% mundial i se’ns està castigant.
L’emergència és planetària.
— Però el canvi global suposa moltíssimes coses més com seria, per exemple, la contaminació dels oceans. Aquí és on s’ha d’atacar principalment el problema, en la contaminació. És molt fàcil posar un impost contra el CO2 equivalent i cobrar-lo. Llavors deixam de banda altres problemes. Jo no crec que el clima estigui augmentant de forma exagerada, ni en una emergència. Sí que és veritat que mirant les dades de l’IPCC [Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic] veurem que aquest augment de la temperatura no s’està donant de forma tan ràpida o tan alta com en un principi es pensava.
Molts científics adverteixen de la velocitat i la intensitat del canvi climàtic.
— No entraré en el tema sobre quins estudis es publiquen i quins no. Això és un altre debat.
Creis que el castellà és una llengua minoritzada a les Balears?
— Mira, jo crec que igual que amb el canvi climàtic no podem fer política, la llengua no ha de ser una eina política. L’únic que es fa és separar la societat. Sí que puc dir que veig que al castellà, en certs àmbits, sí que s’intenta com llevar-li importància o s’intenta imposar-hi altres llengües per damunt. I jo crec en la llibertat de llengua, que tant el castellà com les llengües regionals han d’estar a la par. Ser bilingüe és un gran privilegi, així s’ha demostrat cognitivament. Per tant, tota família ha de ser capaç de triar en quina llengua vol educar els seus fills. No totes les famílies trien que els seus fills estudiïn llengües regionals.
Us considerau d’extrema dreta?
— Ni em consider d’extrema dreta ni consider que el meu partit sigui d’extrema dreta. Vox ara mateix és un partit d’extrema necessitat. És necessari que governi perquè el nostre objectiu és fer fora Sánchez i el seu seguici de corruptes.
Què és l’extrema dreta per a vós?
— Aquí entram en què és extrema dreta i què és extrema esquerra. Jo no t’ho puc definir. Ni t’ho puc definir, ni en donaré exemples.
Què pensau del fet que Vox acabi sent la crossa del PP?
— Vox es presenta a les eleccions per guanyar i governar. Si el PP està disposat a acceptar totes les nostres mesures i totes les nostres propostes, per descomptat que trobarà Vox per arribar a un acord. El que Vox no permetrà és que el PP no doni suport a les nostres propostes. Vox vol canviar tot el que tenim actualment a Espanya.
Totes? No pensau renunciar a alguna cosa si negociau?
— Per descomptat. No sé dir quines, perquè no som a l’equip de negociació. Tant de bo hi pogués ser, però no hi seré. Però hi ha línies vermelles que Vox no deixarà passar.
Què pensau de mesures que s’han pres al País Valencià com retallar pressupost d’emergències i incrementar els doblers que es destinen als bous?
— Aquesta mesura no la vaig veure perquè no estava en la Comunitat Valenciana veient els seus pressupostos. Sí que et puc dir que hi ha moltíssims plans d’emergències que Vox va tirar endavant.
Per exemple?
— El pla d’incendis que va fer la Conselleria d’Agricultura, Ramaderia i Pesca sota el mandat de José Luis Aguirre.
Com veis la relació de PP i Vox a les Balears?
— Això és competència del Parlament i de qui hi són per poder-ho valorar. Jo treballaré amb Vox al Congrés i amb les necessitats de les Balears.
Creis que la solució als problemes d’immigració és la reemigració?
— Vox diu que necessitam la prioritat nacional i la reemigració de les persones que estan delinquint o de manera il·legal al nostre país. Vox proposa tres coses: repatriar les persones que es troben de manera il·legal en Espanya i que han entrat sense permís; reemigrar les persones que pensaven que prosperarien a Espanya, que viuen d’ingressos i d’ajudes sense haver fet feina i que està demostrat que aquí no trobaran el futur que se’ls va prometre; i deportar els delinqüents, encara que hagin aconseguit la nacionalitat. No pot ser que tinguem les presons plenes d’estrangers als quals estam mantenint. Tenim molta inseguretat als nostres carrers. La criminalitat va pujar un 5,6% el 2025, i a les Balears és set vegades superior a la mitjana d’Espanya.
Utilitzau tres verbs: repatriar, reemigrar i deportar. Quina diferència establiu en cada cas?
— Mira, deportar seria aquelles persones que són aquí, que hi són de manera legal, que han aconseguit la seva nacionalitat, però que estan delinquint. Llavors jo les duc al seu país. Repatriar és un il·legal que ve i, en el moment que ve, jo el duc al seu país.
El resultat és el mateix.
— Sí. És tornar estrangers al seu país. Totalment. Som allà, sí, sí, sí.
Quin discurs plantejau als empresaris que reclamen mà d’obra?
— Necessitam mà d’obra preparada per als oficis que se sol·liciten. El problema és que hi ha moltíssima gent en edat de fer feina a l’atur i que no ha treballat mai.
Llavors si hi ha ofertes de feina...
— Bé, però hi ha molta gent que viu d’ajudes. Si necessit mà d’obra, he de facilitar que la persona vingui de manera legal, sense pujar a una pastera.
Quanta gent viu d’ajudes?
— No et puc donar una dada concreta.
La regularització no serveix per posar ordre en aquestes qüestions?
— No, perquè no saps qui estàs regularitzant. No pots regular massivament la gent que està entrant sense saber qui són.
S’exigia identificació i certificat de penals.
— Es qüestiona com s’obtenia aquesta documentació. Jo no hi confiï. Es qüestiona com accedien a tota aquesta documentació i com accedien massivament a aquesta legalització. Si tu no saps qui tens aquí, com obtindràs el seu certificat de penals?
El certificat de penals se sol·licita al país d’origen.
— Però un país que afavoreix que els seus propis ciutadans entrin al meu país il·legalment... Ja no em puc refiar del paper que li donarà de certificat de penals a les persones que afavoreix que vinguin.
El que deis és que altres estats poden mentir?
— Totalment, totalment. No ens podem fiar de països que duen les seves forces armades a la frontera per afavorir que els del seu país entrin al nostre.
Si us referiu al Marroc, hi ha moltes persones que venen de molts altres països.
— És que, és clar, s’ha d’analitzar. Que et dic una cosa: no estam en contra de les nacionalitats.
El president del Parlament, Gabriel Le Senne, serà jutjat per delicte d’odi. Com viviu aquesta circumstància?
— Crec en la justícia i, per descomptat, en la presumpció d’innocència. Aquest tema s’ha utilitzat com a eina política per desprestigiar-lo.
Heu vist les imatges del que va passar?
— No hi entraré. No som jutge, ni advocat.
El vicepresident del Consell de Mallorca també està sota la lupa de la justícia i informes del Consell assenyalen un ús indegut de vehicles institucionals.
— Els tribunals són els qui ha d’arribar a una conclusió. El que no pot ser és que es faci servir la justícia com a eina política per desprestigiar-nos i atacar-nos i, en canvi, als que han comès delictes molt greus, com Pedro Sánchez, la seva dona, Koldo, etc., no se’ls estigui jutjant pels delictes reals pels quals han de pagar.
Ábalos i Koldo són a la presó. I Pedro Sánchez no està imputat per res.
— Sí. Però haurien de pagar tots.