Turistes al camp? Serà la mort
He llegit de dalt a baix l’avantprojecte de llei agrària, i centenars d’al·legacions. Hi ha una coincidència en la crítica i en la lloança. El que més clatellades s’ha enduit és l’intent del conseller Joan Simonet de resoldre els ingressos del camp posant-hi turistes. Des dels hotelers fins a part del sector agrari consideren que aquesta no és la manera de promocionar la producció agrícola.
Ens hem omplert la boca dient que són els pagesos els que conserven el paisatge, la terra, que capturen CO2 i que fan aliments de qualitat. I si tot això ho tenim clar, pensam que ficant-hi turistes això anirà a millor? No. Ja acumula massa mossegades per fer-hi xalets i per posar-hi plaques solars. El camp fabrica paisatge, menjar i futur. És el millor aliat, fins i tot, del turisme; bé, del de qualitat.
Després d’anys declarant estratègics projectes com l’empresa vidriera de la família Nadal, o les plaques solars que destrossen el sòl rústic, han arribat els hotelers i han fet la proposta més interessant de totes:declarar tot el sector agrari i ramader balear com a estratègic. Cerquem entre tots una estratègia, fórmules de viabilitat i d’obtenció de recursos, fem de bon de veres la compra a qui l’hem de fer. Té la raó Simonet quan diu que tothom vol el camp, però acabam comprant els aliments importats. Però s’equivoca i molt en com ho vol resoldre. Serà la mort. Ni ampliar edificis, ni fer restaurants ni comerços. Ni allotjaments. Fabriquem aliments i ajudem als que ho fan.
Cal un projecte per al camp. Icalen organitzacions agràries fortes que ho entenguin. Alguna de les grosses m’ha sorprès (negativament) amb els seus equilibris per no fer enfadar el conseller.
