Els tres Herodes i el poder
EL REI HERODES és un dels personatges més fascinants de la història antiga. El 2007, arqueòlegs israelians varen anunciar que n'havien trobat la tomba a l'Herodió, el palau que s'havia fet construir a dalt d'un turó a prop de Betlem, i ara, fins a l'octubre passat, el Museu d'Israel ha presentat una gran exposició amb les troballes que demostren la vanitat d'aquest rei assedegat de poder. D'Herodes bíblics, però, n'hi ha tres que a vegades es confonen. El primer, Herodes el gran, és a qui s'atribueix, sense gaires fonaments històrics, la famosa matança dels innocents; el segon, Herodes Antipes, és el que suposadament concedeix a Salomé el cap de Joan el Baptista; i el tercer és Herodes Agripa, que va morir menjat pels cucs. Tots tres han passat a la història per la seva crueltat. Herodes el gran, el que ens interessa aquí, va matar tres dels seus fills, una de les seves deu dones i part de la família d'aquesta última. Explica l'historiador Flavio Josefo que veient-se a prop de la mort, per assegurar-se que el poble el ploraria, va ordenar que matassin 300 persones, una per família. Així, perquè sí, per maldat. Aquest Herodes adulador dels romans, amant de les grans obres públiques, indiferent al sofriment del poble i a qui no li tremola la mà per matar nins és el protagonista d' Herodes rei , la nova aposta de les Produccions de Ferro de Toni Gomila que s'estrena avui. Compartim el seu esperit d'actualitzar els clàssics mallorquins. Per això hem volgut col·laborar en el programa de mà de l'obra. Ens ho creim.
