29/04/2022

El tour del talent

3 min

És molt difícil fer sortir el sintagma “reis d’Espanya” i la paraula “talent” en una mateixa frase sense que el resultat sembli un acudit, i el cas és que la notícia de la reialesa espanyola d’aquesta setmana sí que té una part involuntàriament còmica.

El fet és que el rei Felip i la reina Letícia van estar aquesta setmana a Palma al capdavant d’un circ anomenat el Tour del Talento (únicament en castellà, per descomptat), que va dur els monarques, efectivament, a una agitada gira per províncies: Màlaga, Logronyo, Guadalajara i, per afegitó, Palma (que a la casa reial espanyola anomenen Palma de Mallorca perquè també existeixen Las Palmas de Gran Canària i fins i tot l’illa de La Palma, i es veu que a les institucions i als periodistes madrilenys els costa distingir una cosa de les altres). El Tour del Talento és una iniciativa de la Fundació Princesa de Girona (on el rei Felip és persona non grata, per cert) per la qual se suposa que els reis donen suport als joves investigadors en ciència i tecnologia. És aquest suport el que resulta vagament còmic, en un país en què la inversió en I+D no aconsegueix passar de l’1,4%. Espanya no ha aconseguit arribar mai a l’objectiu del 2%, o fins i tot 2,1%, que s’havia fixat per a anys tan reculats com el 2007 o el 2008 (hi va haver crisi), i se situa molt lluny de la inversió en recerca i desenvolupament de països com Àustria, Alemanya i França, que arriben al 3%, i de vegades el superen. Ben al contrari, Espanya se situa a la coa d’Europa en inversions d’aquesta naturalesa, per darrere de països amb un endarreriment històric en la seva despesa en I+D, com Grècia, Portugal i Polònia. Espanya –i molt particularment les Balears– és un país abocat econòmicament al turisme, i això té com a conseqüència, entre d’altres, el menyspreu pel coneixement especialitzat, per la ciència, la recerca, la investigació i la cultura. Un menyspreu pel talent, precisament, que és rebut –socialment i institucionalment– amb indiferència o amb recel, i que sovint ha de partir a “l’estranger” (aquell lloc hostil on es publiquen revistes com The New Yorker, que la ministra de Defensa presumeix de desconèixer) per poder fer camí. El que inventen ellos continua sent, malauradament, la tònica general a Espanya (i a les Balears, hi insistim) i, per tant, el desembarcament dels reis a bord del seu Tour del Talento sona, realment, com una broma poc graciosa.

Amb tot el respecte pels investigadors que hi han estat premiats o destacats, coses com aquest Tour no cerquen ajudar-los a ells, sinó embellir la imatge d’una casa reial cada dia més desprestigiada a causa dels seus escàndols, començant per la situació del rei Joan Carles, fugit a Abu Dhabi i ara instal·lat allà perquè no saben com fer-lo tornar sense que perjudiqui la imatge, ja prou malmesa, d’una institució que, al cap i a la fi, representa el cap de l’Estat. L’estampa de totes les autoritats locals esperant-los per fer-los la cordial benvinguda completava l’estampa provinciana. Per altra banda, si de debò volien mostrar respecte al talent dins l’Espanya plural que diuen que volen representar, el primer que haurien d’haver fet els reis hauria hagut de ser un homenatge a la memòria de l’historiador i erudit Josep Massot i Muntaner, el pare Massot, mort tot just tres dies abans. Per fer-ho, però, hauria calgut que Felip, o Letícia, o algú dins la casa reial, hagués sabut qui era Massot i Muntaner i hagués estat capaç de valorar la importància de la seva labor amb un mínim d’equanimitat. Sens dubte, això és demanar massa.

Sebastià Alzamora és escriptor