El retorn dels ultres: així es reorganitza el neofeixisme a Mallorca

Palma‘Se’l cerca per la destrucció d’Espanya’, ‘La vida dels europeus importa’ o ‘Exportam enginyers, importam matxeters’ són eslògans que es poden llegir a diversos carrers de Mallorca, sobretot a Palma i a Inca. Els han penjat membres del grup neofeixista Identitas. Així, no són només les pantalles i les xarxes socials, el neofeixisme també ocupa espais físics a Mallorca. És un espai limitat, petit, però sí que la presència de grups de joves d’ideologia neofeixista és creixent i, a més, estan organitzats. Els estadis de futbol són, continuen sent, un dels seus principals punts de socialització –històricament vinculats a ideologies ultres–, a més d’alguns gimnasos, especialment d’arts marcials, encara que en aquest cas de manera més individualitzada i sovint sota la vigilància de les federacions esportives. La militància explícita, en canvi, és més residual.

És en aquest context que emergeix Identitas, un grup de joves creat arran del procés d’amnistia dels polítics catalans pel referèndum de l’1 d’octubre. El mateix nom ja revela un dels seus grans eixos ideològics: la suposada pèrdua d’identitat espanyola i europea. Identitas es diferencia d’altres col·lectius ultradretans més associats a l’estètica skinhead. Sovint organitza excursions, xerrades i accions com pintades o encartellades.

Integrat majoritàriament per homes joves i blancs, el grup d’extrema dreta es presenta com un espai de persones cultes, lectores, esportistes i connectades amb la natura. Però, segons la historiadora especialitzada en Memòria Democràtica Margalida Roig, aquesta imatge “amaga una ideologia feixista clàssica”. “El seu model recorda els orígens intel·lectuals de moviments com la Falange: sectors benestants que articulen un discurs reaccionari per preservar els seus privilegis”, explica. “Sota l’aparença de club saludable i disciplinat, difonen un missatge que no cerca millorar la vida de la majoria, sinó desmantellar drets col·lectius i assenyalar minories”, afegeix l’experta.

En aquest sentit, el fotoperiodista català i expert en moviments neofeixistes a Europa Jordi Borràs recorda que la Falange precisament ja aprofità el descontentament d’obrers per captar nous membres. “La Falange utilitzà els colors de la CNT per assimilar-se a l’obrerisme”, assenyala.

Ultres i gonelles: els antecedents

A les Balears, i sobretot a les illes de Mallorca i Eivissa, el neofeixisme no es pot entendre sense el gonellisme, un moviment ultraespanyolista –germà del blaverisme al País Valencià– que cerca, costi el que costi, allunyar les Balears de Catalunya i ho fa, sobretot, atacant la llengua catalana. Aquests grupuscles, que sorgeixen als anys vuitanta i noranta al voltant de famílies ultracatòliques i benestants, apareixen com a resposta als moviments —normalment encapçalats per l’Obra Cultural Balear— en defensa de la llengua, la cultura i l’Estatut d’Autonomia ihan estat el bessó de Vox a les Illes. Associacions com Círculo Balear, Actúa, Sociedad Civil Balear i la Fundació Jaume III, entre d’altres, han estat durant dècades les que han picat pedra per destruir qualsevol rastre de catalanitat a les Balears. Sense elles, el Govern de José Ramón Bauzá (2011-2015) i, més tard, la fundació de Vox a les Illes no haurien estat possibles.

Per la seva banda, l’historiador expert en grups ultres a l’illa Àlvar Hervalejo recorda que a Mallorca els grups ultradretans més violents es concentraven històricament a la grada seguidora del RCE Mallorca, d’on sorgiren l’any 1992 els Supporters Mallorca. Tot i que la realitat actual és molt diferent de la d’aquells anys vuitanta i noranta –quan futbol i política eren gairebé indestriables i l’estadi encara duia el nom del falangista Lluís Sitjar–, aquests grups no han desaparegut. Han sabut adaptar-se i han mutat.

Ho han fet de la mateixa manera que la ultradreta ha sabut fer-se soft per ampliar la seva massa social i obrir camí a les institucions. “La ultradreta política ha abandonat en general, i especialment a Europa, tota la retòrica simbòlica que els pugui identificar amb règims genocides d’entreguerres i amb els feixismes clàssics”, explica Borràs. “I ho ha fet perquè ha necessitat aquesta distància ideològica per reinventar-se i reconvertir-se”, afegeix.

Avui continuen existint sota altres noms, amb simbologia més difuminada o amagada, però amb els mateixos referents ideològics. Segons Hervalejo, els Supporters Mallorca han esdevingut un espai on els grups neofeixistes troben vies de socialització i captació. Jaquetes bomber, dessuadores Lonsdale, caps rapats, sabatilles Adidas i tatuatges amb simbologia com la creu de Borgonya o la creu cèltica –ambdues associades a l’ultraespanyolisme i al neonazisme– en continuen sent elements identificatius.

Fins al 2010, el fenomen ultra havia estat relativament contingut a Europa, però a partir de la segona dècada del segle XXI se n’ha produït un repunt en presència i visibilitat. Tot i que la violència física directa ha disminuït, la violència simbòlica i identitària persisteix, cosa que ha permès una certa tolerància social. Actualment, els Supporters Mallorca tenen prohibida l’entrada a l’estadi mallorquinista de Son Moix, després d’haver estat inclosos en la llista de grups violents. Així i tot, altres penyes ultres han recollit el seu testimoni, mantenint la mateixa retòrica però jugant amb l’ambigüitat simbòlica per esquivar els controls policials.

“Dins l’estadi és on, a través d’eslògans, camisetes i banderes, s’autoreconeixen com a grup, creen germanor i es reforcen”, explica Toni Fuster, nom fals d’un testimoni que prefereix mantenir l’anonimat per por de represàlies dels cadells dels Supporters, com són la Youth Firm i la Sección AA, vinculats als SSMM99. “No hi ha tanta violència com abans, però això també ha fet que siguin més. I si et tenen fitxat, has d’anar alerta: continuen essent violents”, afegeix. “Jo em vaig apuntar a defensa personal el dia que dos d’ells em varen perseguir pel carrer”, confessa a l’ARABalears.

Fuster apunta també la connexió amb altres grups ultres de l’Estat, com els Suburbios Firm de Madrid i els Supporters Gol Sur de Sevilla. “Ells i Identitas es retroalimenten: capten gent jove tant per al futbol com per a la militància política”, explica. “De fet, són els mateixos que protagonitzaren els atacs contra els joves acampats a la UIB en solidaritat amb Palestina”, puntualitza.

Fonts del RCE Mallorca reconeixen que desvincular-se dels Supporters ha estat un procés llarg i complex. Tot i tenir prohibida l’entrada a l’estadi, admeten que encara n’hi ha algunes reminiscències. Asseguren que aquestes actituds i ideologies no representen el club i que la gran majoria de l’afició les rebutja frontalment.

Un altre grup que s’ha deixat entreveure les darreres setmanes, tot i que l’ARA Balears no n’ha pogut confirmar l’establiment a les Illes, és Núcleo Nacional, un grupuscle d’inspiració militar i neonazi que ha protagonitzat atacs contra el bust d’Aurora Picornell i ha fet pintades de les seves sigles a algunes pedres de les Fonts Ufanes. Hervalejo considera que aquests col·lectius actuen com “el braç armat de Vox”, una lectura que comparteix Jordi Borràs. Segons el fotoperiodista català, al partit d’extrema dreta li convé l’existència d’aquests grupuscles violents: “Els permet projectar la idea que els veritables extremistes són aquests, mentre ells es presenten com una opció ‘necessària’”.

Marc general i context social

El revifament i l’expansió de la ultradreta, especialment des de la pandèmia del covid-19, és un fet constatable. Fins i tot persones que es consideren lluny d’aquesta esfera ideològica admeten obertament tenir reticències envers les persones migrants que arriben a les Balears en pastera, sovint associant-les –sense base empírica– a un suposat excés d’ajuts socials o a la delinqüència.

Segons la historiadora Margalida Roig, aquest creixement no pot explicar-se exclusivament a través de les xarxes socials o del futbol. “El context de crisi persistent i la percepció d’un futur incert juguen un paper clau en aquest procés de radicalització”, explica. La decadència de l’estat del benestar, la crisi de l’habitatge, la precarització laboral i la manca d’horitzons clars, entre d’altres, configuren un escenari propici perquè els discursos neofeixistes arrelin. En aquest context, la idealització d’un passat suposadament millor actua com a refugi simbòlic davant la incertesa.

L’aïllament social provocat per la pandèmia, combinat amb la hiperconnexió digital, ha afavorit la circulació d’idees i referents de l’òrbita neofeixista. “La ultradreta i les xarxes socials s’entenen molt bé, perquè es basen en discursos molt curts, simples i poc elaborats”, explica Jordi Borràs. “El binomi immigració-delinqüència n’és un exemple clar”.

Això, però, no implica absència d’estratègia o d’elaboració intel·lectual. “Cal desmuntar el tòpic que el neofeixisme està format per gent poc capaç intel·lectualment, perquè no és cert”, afegeix el fotoperiodista. “Hi ha una base ideològica darrere que sap com sintetitzar i fer arribar aquests missatges”.