Gonelles i anticatalanistes, la minoria a qui atén el Govern

L o nostro, aquella categoria que engloba tot allò que caricaturitza i folkloritza d’alguna manera la manera de ser illenca, que es construeix de manera amable, sense fer nosa, s’ha convertit en emblema recent del Partit Popular. És només la darrera estratègia preelectoral del PP, que pretén rentar la cara agressiva del tarannà espanyolista de José Ramón Bauzá, que ha encapçalat una política d’aclucades d’ull permanents als col·lectius anticatalanistes i gonelles que ha travessat algunes línies vermelles que fins ara mai no s’havien travessat. “Ideològicament, en el fons no hi ha gaire diferència entre Bauzá i el Matas de la legislatura 2003-2007, quan fins i tot s’atreví a parlar en castellà al Parlament i es referia a l’Anschluss catalanista. El canvi és que Bauzá ha passat de la qüestió merament discursiva a canviar l’estatus legal del català”, opina el periodista Miquel Payeras.

L’alineament del president del Govern amb les tesis anticatalanistes de sectors com el Círculo Balear no és cap secret. De fet, Bauzá regalà un càrrec polític al fundador i president del Círculo Balear, Jorge Campos, que fou nomenat director general de la Fundació Balears Sostenible. Tot i les anades i vingudes, i la dimissió de Campos el maig de 2012 per “massa discrepàncies ideològiques”, allò cert és que la relació entre ambdós ha estat constant al llarg de la legislatura. Bauzá ha atès les reivindicacions del Círculo en matèria lingüística i educativa i, de fet, Campos anuncià l’abril de l’any passat, després d’una reunió al Consolat, la lliure elecció de llengua, l’edició de llibres de text en “balear” i la Llei de símbols, per “acabar amb l’adoctrinament pancatalanista a les escoles”.

Descartada la lliure elecció de llengua després de la resposta aclaparadora de les famílies a favor de l’opció en català, el Govern dissenyà el TIL, una nova oportunitat per rebaixar la presència del català a les aules com a resposta a una de les promeses electorals i reivindicacions més fermes del grup anticatalanista. Aquest dijous, Jorge Campos, en la presentació del nou partit ultradretà VOX que acollí la seu del Círculo, parlà de les pressions del Círculo al Govern per dissenyar el nou model trilingüe. “Es creuen que hi hauria TIL si no existís el Círculo Balear?”, digué Campos a l’auditori.

Precisament en el mateix acte en què Campos tragué pit, Laura Venzal, l’alumna que denuncià el director de l’IES Marratxí suspès del càrrec i expedientat, Jaume March, acomodava els assistents. El conflicte educatiu, de fet, ha estat un dels escenaris que han permès visualitzar i fer d’altaveu aquests moviments anticatalanistes i gonelles en què el Govern es fonamenta per legitimar les seves polítiques.

Superar en Pep Gonella

Corria l’any 1972 quan una sèrie d’articles signats amb el pseudònim de Pep Gonella es publicaven en un diari. Sense arribar a qüestionar la unitat del català, les cartes reivindicaven un model de llengua basat en les variants. En el seu moment, alguns n’atribuïren l’autoria al periodista condemnat per una peça del cas Palma Arena Antonio Alemany i a Josep Zaforteza, president de la nova Fundació Jaume III, creada per “prestigiar el mallorquí” contra la “pressió catalanista”.

El discurs ha evolucionat i les tendències dels postulats gonelles i anticatalanistes no són ben bé els mateixos. Amb tot, Miquel Payeras aclareix que “la conseqüència lògica de les dues vies és la mateixa. Són dues tàctiques diferents per a una mateixa estratègia: acabar amb la normalització del català”.