La responsabilitat d’aturar l’extrema dreta
PalmaFa cinquanta anys de la mort de Franco i, amb ella, de la fi formal d’una dictadura que encara projecta ombres llargues sobre la nostra vida pública. Mig segle després, la democràcia espanyola continua posant a prova els seus límits i la seva solidesa, i les Illes Balears n’ofereixen, avui més que mai, un exemple inquietant. L’extrema dreta, que reivindica obertament aspectes del franquisme i recupera postulats que haurien d’haver quedat sepultats per la història, és present amb força a les institucions de les Illes i ho hem de recordar tantes vegades com faci falta: presideix el Parlament, forma part del govern de Mallorca i condiciona la política autonòmica i sovint també municipal. Tot plegat és el reflex d’una presència creixent al carrer, especialment entre els joves, un fenomen que no es pot menystenir.
Davant d’aquest escenari, és imprescindible tornar a reivindicar amb claredat la necessitat d’un cordó sanitari. Els partits d’esquerra ja l’havien proposat al PP a l’inici de la legislatura com a eina per aïllar Vox i evitar la normalització d’un discurs que qüestiona drets i llibertats fonamentals. Però el que hem vist fins ara és un joc d’ambigüitats per part del partit que presideix Marga Prohens: un acostament tàctic, distanciaments puntuals, i de nou un acostament quan convé per governar o aprovar pressupostos. Aquesta dansa oportunista envia a la ciutadania el missatge devastador que amb l’extrema dreta s’hi pot pactar, s’hi pot negociar i, fins i tot, s’hi pot compartir projecte quan interessa.
És un error greu. Perquè les idees no es difonen només des de les tribunes institucionals, sinó també des de la imatge que la política ofereix a la societat. Quan un partit que idealitza la dictadura i promou la involució obté legitimitat per la porta gran, les seves posicions es desacomplexen, arrelen i es multipliquen.
La responsabilitat d’aturar aquest retrocés democràtic no és, òbviament, de Vox, que actua amb plena coherència amb allò que predica. A les Balears és, sobretot, del PP i del Govern , que tenen l’obligació institucional i moral de garantir que cap agenda reaccionària imposi regressions en drets civils, llengua, memòria o igualtat. La lluita contra el feixisme no admet matisos ni mitges tintes: requereix claredat, valentia i una convicció democràtica sense fissures.
Cinquanta anys després de la mort del dictador, la lliçó hauria de continuar ben viva, perquè la democràcia només es defensa exercint-la i donant l’esquena als que idealitzen les dictadures. Per això s’ha de mantenir allunyada l’extrema dreta de les accions de govern, no normalitzar-la i fer tots els possibles perquè no torni a arrelar allò que un dia va robar drets i llibertats.
