05/06/2022

Com resistir a la barbàrie

2 min

Tinc amics que han passat de l’eufòria de l’1-O a no suportar els telenotícies. Glaça el cor sentir Feijóo parlant d’apartheid a l’escola catalana o Ayuso insultant el feminisme i negant el masclisme; i saber que aquest odi, aquesta barbàrie, els està impulsant cap a la Moncloa.El verb glaçar, que va utilitzar Machado per a Espanya, serveix avui per al món: glaça veure com, mentre s’escalfa el planeta, centenars de vols low cost i desenes de creuers (que ens inunden de turistes) aterren i amarren cada dia a Barcelona. Glaça que nens de 12 anys, atrapats per les xarxes socials, se’ns suïcidin. I és impossible no adonar-se que, en paral·lel al canvi climàtic, vivim un canvi social que ens empitjora. Podem obsessionar-nos amb Catalunya i Espanya o alçar la vista i advertir que una onada molt més gran, global, empeny i engreixa aquesta onada de la Pell de Brau alhora que porta Trump a la Casa Blanca i manté Putin al Kremlin.

L’onada que devasta la civilització té un punt de partida: la idea salvatge que enriquir-se sense límits ni principis és el millor motor per millorar socialment; que els superrics sense escrúpols són vencedors admirables, i els activistes del bé comú, perdedors ressentits. Res que avui no subscriguin Trump o Ayuso. A mesura que l’economia s’ha desregulat, la política s’ha fet petita i servil davant d’ella. Els fons d’inversió no han trobat cap trava per especular amb drets bàsics. Ni les corporacions per arrasar recursos naturals. I els espavilats de Silicon Valley, llançant-se com voltors sobre la tecnologia pagada per la Defensa dels EUA, s’han enriquit obscenament convertint les misèries i els desitjos dels seus clients –la humanitat– en l’or del segle XXI. La cobdícia que hem posat a liderar ha anat corcant els valors que van néixer a les polis gregues. Ha permès que els idiotes, els que només miren per ells, manin més que els ciutadans i ha convertit la res publica –tot el que ens lliga a una cultura, un territori, un passat– en un no res privat : el parc temàtic global on fem de figurants, clients o zombis radicalitzats per les fake news que ens administren els algoritmes.

Com desfem aquest camí? Com s’hi va, de l’idiota al ciutadà? De la tirania de l’economia al debat de la política? D’un suburbi de veïns amuntegats al barri que s’uneix i es defensa? Del tenir que no ens deixa ser al ser que no li importa tenir sempre que a tots ens acabi arribant el mínim imprescindible de riquesa? D’un món cada cop més uniforme i previsible al gresol de maneres de mirar i recrear el món que preserva cada llengua petita? Com podem apagar, en cada casa, les pantalles que xuclen l’ànima per tornar a fer-ne una llar que escalfa? Els atenencs van haver de defensar amb les armes el seu somni de no ser súbdits de ningú. Els bàrbars que ens assetgen a nosaltres, i ens fan els seus súbdits, els podríem aturar (encara) deixant de resignar-nos a ser el botí de la seva cobdícia: tenint clar que, quan acceptem els seus regals, els estem pagant amb la nostra llibertat.

stats