Estan sobrecarregades de feina, en molts de casos perquè una part gens menyspreable dels establiments hotelers tenen sobreocupació, un altre excés. Les kellys -millor dit, una part d’elles, atesa la desavinença en les maneres, que no en els objectius que existeix en el col·lectiu de cambreres d’hotel- varen sortir ahir al carrer per denunciar les condicions amb què treballen, les conseqüències per a la seva salut física i mental provocada per aquesta sobrecàrrega de treball i per exigir mesures contundents a favor dels seus drets laborals. Especialment, demanen la possibilitat d’acollir-se a una jubilació anticipada pel desgast a què estan sotmeses.
Cal escoltar-ne les reivindicacions. Així ho ha fet el conseller de Treball, el socialista Iago Negueruela, que, en un gest que l’honora -encara que pugui semblar contradictori-, va assistir a la concentració de Palma. És a les seves mans, tot i que només sigui en part, donar solucions a un col·lectiu que pateix els excessos no només del model turístic de les Balears, sinó també, i sobretot, de la pitjor part del capitalisme duit a l’extrem a escala mundial. En les mans de Treball recau una part de la negociació laboral, l’altra correspon al govern de l’Estat, que ha d’atendre les demandes de les kellys, seguint el compromís adquirit per Pedro Sánchez amb elles abans d’iniciar la seva etapa al capdavant de l’executiu espanyol. Així i tot, com no s’han cansat de dir les kellys, de poc els serveixen les millores salarials, si no hi ha mesures encaminades a imposar millors condicions i a minvar els perjudicis sobre la seva salut.
Pel que fa a l’Executiu balear, el problema no competeix només a Treball, és de tot el Govern. En aquest sentit, Turisme hi té o hi hauria de tenir un paper especialment compromès. No es poden tolerar la sobreocupació ni les ofertes il·legals que afegeixen ocupació damunt unes xifres ja sobrecarregades.
Des dels inicis del moviment reivindicatiu de les kellys, aquestes treballadores de l’hoteleria han servit per a una major conscienciació en aspectes essencials com la dignificació del treball, la discriminació de les dones i les condicions que imposen no pocs empresaris. Amb tot, les seves reivindicacions apunten de ple al conjunt del model econòmic, que des d’aquí no ens cansarem de dir que cal canviar.
