Rasputin, vist per la seva filla (1933)

De l’entrevista publicada per La Vanguardia (12-XI-1933) a la secció de cinema que coordinava María Luz Morales (la Corunya, 1898 - Barcelona, 1980). [Traducció pròpia]. Grigori Iefímovitx (Pokróvskoie, 1869 - Sant Petersburg, 1916) era conegut com a Rasputin, malnom rus que vol dir dissolut. Deriva de la paraula putin, que, també en rus, significa rodamon o trinxeraire.

París, la ciutat encisadora de carrers on van colze a colze la riquesa i la misèria, és sens dubte la més gran del món entre les que apleguen refugiats que es veuen obligats a cercar en terra estranya la seguretat que per la seva vida no tenien a la seva pròpia terra i sense cap altre bagatge, en la majoria de casos, que els seus afectes o els seus odis. És una coincidència estranya que en una mateixa ciutat es trobin Iusúpov, l’assassí de Rasputin, i la filla d’aquest. Va ser sensacional l’anunci fet pel Cirque d’Hiver de París: la filla de Rasputin presenta un número eqüestre. Un periodista ha anat a veure-la. Heus aquí el resultat de l’entrevista: “El meu pare va ser sempre molt religiós. Era d’aquesta mena de devots que veu la mà de Déu en el més petit esdeveniment. Sempre va exercir en el seu entorn una misteriosa influència que ja exercia sobre mi des de la meva més tendra infantesa. M’asseia sobre els seus genolls i fixava en mi la seva mirada. M’esguardava sense pestanyejar, i aleshores jo em sentia empesa a mirar-lo també i lliurar-me del tot a la seva voluntat, conscient de la impossibilitat d’apartar els meus ulls dels seus. Li semblarà estrany que havent-nos donat el nostre pare pocs motius per estar-li agraïts jo l’adorés, i això cal atribuir-ho a l’halo de misticisme de què sempre estava envoltat. Tenia una misteriosa influència sobre tots nosaltres i sobre tothom que el tractava. La seva educació era bastant rudimentària: llegia bé, però tenia mala lletra. La meva mare no sabia llegir ni escriure”. -¿I per què va entrar Rasputin en un convent? -Per a un home com el meu pare això va ser una cosa natural. Ja li he dit que era molt religiós i a Rússia era freqüent, abans de la Revolució, que qualsevol entrés en un convent, no per quedar-s’hi, però sí per viure una vida de reclusió durant una temporada. Va anar al convent d’Afon el 1904 per sortir-ne dos anys després. Havia marxat de casa completament rasurat, i va tornar amb aquella llarga barba negra que el va caracteritzar després”. Continua Maria Rasputin: “Com vostè sap, Aleksis, el príncep hereu, patia d’hemofília. Qualsevol ferida que tingués li sagnava durant molt de temps. La seva mare tenia una por constant de perdre’l per culpa de la més petita rascada. El meu pare li va dir que ell podria curar-li la malaltia. Naturalment, jo no sabria dir-li si era o no veritat l’asserció del meu pare; però sí que crec en la possibilitat que fos certa, ja que, com he dit, era molt gran el poder de captació que tenia sobre tothom. Els camperols no tenien cap noció del que és un govern ni del seu significat. Molts no ignoraven pas que a Petrograd hi havia «el pare Tsar». Però tots coneixien el nom de Rasputin i el recordaven que anava de poble en poble predicant la Veritat”. [...]