Quins frescos
El president de l’Aragó ha dit aquestes paraules sobre les obres de Sixena: “La sentència s’executarà de grat o per força”. Deunidó, la frase que ha deixat anar, mentre el MNAC manifestava “la incapacitat tècnica de dur a terme l’operació en el termini establert per la llei d’enjudiciament civil”.
A mi, la frase i les intencions d’aquest president em fan pensar en aquella història que s’explicava del savi Salomó. Dues dones es disputen un bebè, i cada una d’elles diu que és seu. Com que no es posen d’acord, Salomó dictamina que la criatura sigui partida per la meitat i que cada un dels trossos es doni a cada una de les presumptes mares. I vet aquí que l’una diu que d’acord i l’altra diu que no, que de cap manera, que prefereix renunciar al nen però que segueixi viu. Salomó, llavors, en la seva infinita saviesa, comprèn quina, de totes dues, és la mare i li lliura el nen sa i estalvi (i, sobretot, sencer).
Si jo fos directora del MNAC els diria que desmuntessin el museu, el Palau Nacional, vaja, totxo a totxo i pedra a pedra, i se l’emportessin, amb els frescos inclosos, que ja no ve d’aquí. Fins i tot els proposaria de crear un passadís des de l’Aragó fins a Montjuïc, com un canal, que fos territori aragonès per tal de visitar els frescos sense que haguessin de trepitjar terra catalana. Però si jo fos tècnica del MNAC diria que no els toco i que els desmunti qui se’ls vulgui emportar. A cops de pic i pala, si cal. I ja ho retransmetríem per televisió, que seria un espectacle ben bonic, que qui dia passa any empeny i tal dia farà un any. Mentrestant, i per si de cas, tinc pendent d’anar-los a veure per últim cop. Van ser salvats de la guerra. Moriran en pau.
