Quants de diagnòstics ens fan falta?

PalmaQue les Illes Balears han de diversificar la seva economia, que no poden basar el seu creixement en el consum de recursos naturals és quelcom que es diu des de finals dels anys 90. Per tant, fa més de tres dècades que sabem que cal apostar per la tecnologia, per l’agroindústria, i, en definitiva, innovar. S’han fet estudis, trobades, simpòsiums, tallers i tot tipus d’anàlisis que no fan més que coincidir en el risc de dependre només d’una activitat (en realitat són dues, turisme i construcció, però molt relacionades).

Llavors, l’economia illenca és un pacient que té milers de diagnòstics. I,així i tot, sembla que encara es dediquen més recursos a continuar comprovant com batega el cor del malalt que no a pensar i, sobretot, a definir, cap on podem tirar. La màxima concreció que trobam no passa de recomanar altres sectors, sense un pla concret. No seria la balear la primera economia que es reconvertiria, a l’estat espanyol hi ha casos almenys parcials de reinvenció o adaptació als temps moderns que han funcionat raonablement bé.

Per tant, quants diagnòstics més fan falta per prendre decisions? Segurament cap ni un més. El que sí que manca, i això ens interpel·la a tots, és superar el debat actual, orientat únicament a trobar culpables de la saturació o de la manca d’alternatives.

Empresariat, classe política i societat civil han de fer un exercici d’honestedat per seure cara a cara i trobar propostes concretes, estratègiques, i enfocades a rompre aquest bucle del qual no sabem sortir, diguin el que diguin, basat a apujar cada any les arribades de turistes i els impactes resultants. I per fer això cal un lideratge que ara mateix no acab de veure.