Tot és ple de déus
Des del Renaixement la nostàlgia de l’antiguitat impregna la cultura europea. També la dels déus antics, grecs i romans. No és que un nou paganisme substitueixi el cristianisme, però els déus vençuts pel cristianisme ressorgeixen com a formidables elements simbòlics en l’art i en la poesia. En general hi ha una doble mirada sobre el passat: la mirada nòrdica –sobretot d’alemanys i britànics– tendeix a la idealització i l’abstracció; la mirada mediterrània és més sensorial i escèptica, incli- nada a demostrar una continuïtat, plena de clarobscurs, entre el passat i el present. Els poetes italians i grecs moderns recalquen la substancial ambivalència de la condició humana més enllà de les èpoques.
Entre els grecs i juntament amb Konstandinos Kavafis, del qual és seguidor, destaca Iorgos Seferis. Nascut a Esmirna, Seferis és un poeta del Mediterrani mític, com ho són, nascuts a l’altre extrem del mar, Paul Valéry i Carles Riba. Tots ells fan un esforç extraordinari per combinar la descripció sensual amb la indagació filosòfica a través de constants salts en la història. Aquest és el cas del llibre de Seferis El momento crucial, una proposta poètica que busca humanitzar l’heroi clàssic i submergir-lo en la societat contemporània. Que Seferis escrigués en dimotikí –la llengua del poble– facilita sens dubte l’èxit de la proposta, i l’aparta d’un llenguatge oficial i academicista.
Todo está lleno de dioses és una obra que té com a objectiu central la connexió del que és antic amb el que és modern. Seferis viatja per tota la literatura grega i torna una vegada i una altra a l’Odissea. El poeta d’Esmirna realça la modernitat del text homèric. Ulisses i els seus companys li serveixen per defensar una certa estabilitat de la condició humana: les mateixes passions, els mateixos vicis, les mateixes virtuts; això sí, amb diferents màscares. Davant la idealització de la mirada nòrdica sobre la Grècia antiga, el fervor de Seferis no exclou una consideració tràgica d’aquell món. No eren gaire diferents de nosaltres encara que nosaltres els vulguem veure diferents per poder somiar.
