El pintor Miquel Villà (1934)

De l’article de Gasch (Barcelona, 1897-1980) sobre Miquel Villà (Barcelona, 1901 - el Masnou, 1988) aArt (III-1934). El Maricel de Sitges mostra fins al dia 26 l’exposició Miquel Villà. La pintura sense atzar. El crític Daniel Giralt-Miracle ha dit que “Villà s’allunyà del noucentisme i dels realismes acadèmics per entrar en una recerca pictòrica molt personal”.

L’art és l’expressió d’una emoció amb mitjans emocionants. No recordem qui ho va dir. Ni quan. Però heus ací, en poques paraules, una definició de l’art més simple que tots els tractats del bell i més clara que totes les estètiques i totes les teories. Els qui, sortosos d’ells, han nascut amb un cor sensible, s’emocionen fàcilment. Tenen la facultat d’experimentar múltiples impressions morals. Aquestes emocions, els uns se les callen. [...] D’altres, per contra, tenen la necessitat d’exterioritzar-les. [...] Dins les arts, l’escultor les traduirà amb plàstica corpòria, el pintor amb línies i colors, el dansarí amb plàstica animada... Però, entre aquests artistes, n’hi ha que treballen per llur goig personal, que volen donar una forma a les emocions experimentades, [...] Miquel Villà és un artista que expressa les seves emocions amb mitjans emocionants. [...] És un home d’una sensibilitat extraordinària, que experimenta una gran riquesa d’emocions. Un home dotat. Aquestes sensacions, però, Villà no les rep contemplant els seus paisatges interiors, com tants d’altres, sinó esguardant els paisatges exteriors. Villà és un apassionat de tot el que el rodeja, dels grans espectacles naturals, de la vida, en un mot. I és davant d’aquesta quan la seva ànima es sent torbada. I és aleshores quan Villà sent la necessitat d’eternitzar aquesta seqüència d’emocions, de donar-les una forma i de fer-ne participar els seus semblants. Pintor nat, Villà no pot materialitzar d’altra manera aquestes emocions que amb formes i colors. [...] Villà, que ho ha vist clar, no ha volgut explicar-se amb clau, amb codi secret o xifres. No. Ha volgut expressar-se, no amb un dialecte o amb una llengua de difusió limitada, sinó amb un llenguatge internacional, [...] I ha anat a cercar els mots del seu vocabulari en les grans constants, en els grans estàndards humans, [...]. Ha anat a cercar les formes i les colors per expressar-se en la natura. [..] Pinta tot el que té al davant amb golafreria apassionada. Inscriu en la tela rectangular tots els elements que pot. [...] Els colors van prescindint de les variacions que els infligeix la llum i es van acostant paulatinament a l’estàndard, el veritable color de les coses, el color local. [...] Les formes es van despullant suaument de llur ganga i, com una pedra preciosa desposseïda de la part terrosa, van apareixent nues i descarnades, pures i simples, reduïdes a l’essencial... Fins a convertir-se en el conjunt compacte de plans esquemàtics que són les darreres obres de Villà, cubisme humanitzat. [...] Miquel Villà... Un pintor, un gran pintor fortament dotat que exposa les seves emocions amb mitjans emocionants, d’un caràcter i d’una força expressiva considerables.