Picas o l’art dels mass media com a servei

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsDe l’article d’Alexandre Cirici-Pellicer (Barcelona, 1914-1983) a Serra d’Or (XI-1976) arran de la mort de Jaume Picas (Barcelona, 1921-1976). Fa cent anys del naixement de Picas, un dels joves que en la immediata postguerra maldaven per refer el món cultural català.

[...]

Jaume Picas és un dels exemples eloqüents d’allò que hauria estat una continuïtat de la gran tasca pedagògica dels anys 20 i 30. [...] La família procedia de les colònies obreres de l’Alt Llobregat, [...] El pare, preocupat per la cultura i pel catalanisme, [...] era un home de moltes lectures [...] Els ascendents obrers havien tocat instruments musicals, i el seu pare heretà l’interès per la música [...] Era lògic que un home com ell portés el seu fill a l’Institut Escola de la Generalitat. [...] Dotat d’una intel·ligència i d’una memòria excepcionals, va assimilar allí no solament una actitud moral molt sòlida, de cara a una visió de la responsabilitat i de la solidaritat humanes, del deure de servei i de la noblesa de conducta, sinó també un cúmul de coneixements i una finesa de judici crític sobre art i literatura totalment fora d’allò presumible en un noi de la seva edat. [...] Vaig conèixer Picas a Olot el 1939, en la retirada cap a la frontera. Ell anava vestit de soldat, mobilitzat amb la “quinta del biberó”. Vam passar la frontera. Vam estar junts al camp de concentració. Vam conviure tres anys a Montpeller [...] Ell ja veia ben clara, llavors, la seva vocació cap a un art arrelat a la vida popular. [...] Era un excel·lent dibuixant [...] Treballà com a director plàstic de l’Esbart Verdaguer, on participà en qüestions coreogràfiques, projectà vestits, escenografies i luminotècnia, i dibuixà programes i cartells, [...] El treball a l’Esbart, on col·laborà amb Manuel Cubeles, i on va trobar la qui seria la seva muller, Sorne Blasi, era d’una gran ambició. Aspiràvem a crear per a Catalunya una companyia de ballet que pogués portar pel món el nom del país unit a l’avantguarda artística, [...] El seu desig d’implantació social i les aptituds literàries, musicals i plàstiques l’inclinaven cap a l’art pluridisciplinar. [...] Quan tenia 18 anys, exiliat, ja pensava que l’interessava actuar a través de la premsa, el teatre, el music-hall, el disc, la ràdio, el cinema. [...] Ha fet crítica de dansa i cinema a Fotogramas, Mundo Diario, Tele/estel, Avui, Ràdio Barcelona [...] Compartia el criteri maoista de barrejar l’estudi amb la pràctica. [...] Realitzà tasques directives a l’Esbart Verdaguer i com a director teatral, a la ràdio i a la televisió. [...] Picas era dirigent de la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya a l’exili. A Montpeller participà en el periòdic Directriu, [...] publicació que refusava continuar parlant de la petita Catalunya principadina i exigia l’acció política en totes les terres de llengua catalana. [...] Tornat de l’exili, Picas, quan feia Dret entrà en el Front Universitari i en els Grups Nacionals de Resistència. [...] Membre del Moviment Socialista de Catalunya participà en el Congrés del Poble Sec on confluïen des de cristians com ell fins a vells militants del Bloc Obrer i Camperol. [...] L’última vegada que ens hem vist ha estat en una reunió per preparar la crida dels Independents per al Socialisme, que la malaltia ja no li va permetre de signar. [...]