Palomas, fam i set de justícia

Havia tingut ocasió de tractar personalment l’escriptor Alejandro Palomas i sempre transmetia una imatge amable, tendra segons com, divertida, interessant i elegant. Ara, després de les entrevistes que ha concedit, amb detalls horribles sobre els abusos a què va ser sotmès per un religiós de l’escola on estudiava, sabem que aquella actitud positiva era el resultat d’un esforç de molts anys per no enfonsar-se per la seva devastadora experiència infantil.

Ahir, a TV3, va contestar la pregunta que no falla en aquests casos: per què ho explica ara, als 55 anys? Palomas va demanar canviar la pregunta per aquesta altra: què ha hagut de passar a la vida d’una persona perquè no n’hagi pogut parlar abans? A l’ARA ho va explicar així: “Tenia por que haver patit abusos destruís la meva carrera”, tenia por de quedar marcat com l’escriptor abusat, de sentir-se brut. “Tenia por que no m’estimessin”, deia, fins i tot, sorprenent-se ell mateix d’admetre-ho en veu alta. Tot això, i que ara la seva mare ja no hi és.

El fet que Palomas hagi decidit fer tot el soroll possible coincideix amb el moment en què el PSOE està fent el càlcul de cost-benefici de trencar el seu tabú i donar suport a una comissió d’investigació parlamentària dels abusos dins l’Església catòlica. En aquest tipus de comissions prima la recerca de la seqüència contundent per alimentar les xarxes i els telenotícies, però si en comptes de la resistència mostrada fins ara per la Conferència Episcopal Espanyola a abordar clarament els abusos, tal com insisteix el papa Francesc, els bisbes espanyols haguessin reconegut i abordat el problema, ara no es trobarien desbordats per un clamor que no és anticlerical, sinó dels que, senzillament, tenen fam i set de justícia.