Plena normalitat i democràcia plena

La repassada del ministre rus d’Exteriors davant Borrell i les declaracions de Pablo Iglesias a l’ARA (“No hi ha una situació de plena normalitat política i democràtica a Espanya quan els líders dels dos partits que governen Catalunya, l’un és a la presó i l’altre a Brussel·les”) han fet tornar a aflorar les apel·lacions de la part socialista del govern espanyol a la condició d’Espanya com a “democràcia plena”. Si en una democràcia no hi cap un referèndum com el d’Escòcia o el Quebec, gaire plena no és. I si la resposta és que la consulta no hi cap, a la llei, la pregunta és com s’ho ha de fer aquesta democràcia plena per acomodar les demandes democràtiques que hi ha entre les seves minories nacionals, no fos cas que el problema d’aquesta democràcia plena sigui que, en realitat, els límits no els marca la llei sinó el que poden tolerar el PSOE i el PP, que és el que ja ha descobert el líder d’Unides Podem.