Ni en nom de l’accés a l’habitatge es pot sacrificar (encara més) sòl rústic

PalmaSi hi ha un tema que marca aquesta legislatura i que es mantindrà durant molt de temps com el principal repte, no ja del Govern, sinó de la societat en general, és l’accés a l’habitatge. Hi ha un consens pràcticament total en el diagnòstic, vingui d’on vingui: l’ús turístic dels habitatges i un model econòmic basat en l’abandonament del sector primari i la indústria per abraçar únicament els serveis lligats al turisme han provocat dos fenòmens que sumen pressió sobre el territori. Parlam de l’interès desmesurat dels nòrdics per la compra de propietats i de l’allau de nova població per atendre l’activitat turística i immobiliària.

La tempesta perfecta ha suposat un augment dels preus del metre quadrat tan insostenible que els joves, i no tan joves, ja no poden ni plantejar-se adquirir un habitatge. És un procés que ve d’enrere, però que després de la pandèmia ha assolit una gravetat extrema. Davant aquest fet, els poders públics han d’actuar. Esquerra i dreta han alternat el poder sense apostar clarament per fer nombroses promocions públiques i caminar cap a models més europeus, on l’habitatge social arriba al 20% del total del parc residencial.

Amb aquest panorama, la presidenta Marga Prohens era conscient que no podia només mantenir un ritme ridícul d’habitatge protegit i que calien solucions més profundes. Però la primera de les grans actuacions en matèria territorial no va ser precisament per fer habitatge per als qui el necessiten, sinó una gran amnistia per als infractors, que s’havia promès durant la campanya electoral.

I ara ha arribat la segona de les grans intervencions, amb una llei que es tramita al Parlament després que una primera versió ja hagi entrat en vigor, en forma de Decret llei. Es tracta del projecte normatiu per obtenir sòl i fer habitatges. Aquesta iniciativa va generar una important polèmica inicial perquè a Palma pràcticament es duplica l’aprofitament urbanístic que en poden fer determinats promotors. Tot plegat sense cap estudi de suficiència d’aigua ni de mobilitat.

Les presses per acontentar els promotors han estat excessives, i ara es repeteix l’errada amb la segona gran mesura, que és la de poder construir pisos en rústic. De nou, es fa sense planificació, sense estudis d’impacte, sense les modificacions corresponents al planejament. I es fa a l’engròs, fent edificables milions de metres quadrats de sòl que avui és paisatge.

Ni en nom de l’accés a l’habitatge era necessari sacrificar el rústic, on es ficaran, si s’edifica tot, prop d’un milió de persones. S’estan regalant per llei drets d’edificació que, qui els vulgui desfer, haurà d’indemnitzar. Això és promoure l’especulació sobre terrenys no urbanitzables. Si es posassin recursos per eliminar tots els pisos turístics il·legals, no caldria destruir el poc territori que queda.