Biòlegs, experts i entitats posen en dubte que els bellaombres talats a Palma presentassin malalties o un risc imminent

PalmaLa tala recent de diversos bellaombres a Palma ha generat una forta controvèrsia entre veïnats, professionals del sector verd i entitats ambientals, que qüestionen els motius tècnics que han justificat una actuació que consideren excessiva. Diverses veus expertes posen en dubte que els arbres eliminats presentassin patologies greus o un estat de deteriorament que fes imprescindible una tala radical, i reclamen més transparència sobre els informes i els estudis previs.

El context d’aquesta actuació ve marcat per un debat obert des de fa prop de dos anys. Segons expliquen persones coneixedores del manteniment de zones verdes municipals, ja aleshores s’alertava d’un suposat perill associat als bellaombres, però no s'ha actuat fins ara. La decisió d’executar la tala de matinada, amb treballs iniciats a les fosques, ha estat un dels punts que més malestar ha generat, tant per la manca de visibilitat pública com pels riscos que, segons aquestes fonts, va suposar per als mateixos treballadors.

Un exjardiner municipal assegura que els arbres no presentaven afectacions estructurals generalitzades. Alguns exemplars podien tenir incidències puntuals, però defensa que s’haurien pogut abordar amb tractaments específics i tasques de manteniment, com ara podes selectives. Segons el seu testimoni, els troncs estaven sans i no hi havia cap motiu evident per dur a terme una tala completa. Alguns dels bellaombres, afegeix, tenien aproximadament vuitanta anys.

Des del punt de vista tècnic, un expert en arboricultura amb certificació europea explica que, en la majoria dels casos, el nivell de risc associat als arbres era moderat. Aquest tipus de risc, apunta, implica la necessitat de seguiment i manteniment, però no justifica automàticament l’eliminació de l’arbre. Segons aquesta valoració, només un dels exemplars presentava un risc alt. En situacions com aquesta, detalla, el protocol recomana la intervenció d’un especialista en arbres veterans mitjançant certificacions específiques, com la VETCERT, abans de prendre una decisió definitiva.

Aquest expert també subratlla que el bellaombra és una espècie amb una fusta molt fibrosa i un creixement intens. En aquest sentit, adverteix que les podes dràstiques poden provocar un estrès important en els arbres, especialment quan són veterans, i afectar-ne negativament l'estructura. Segons les dades disponibles, de les cinc actuacions executades l’any 2024, només un arbre presentava una podridura interna clara, mentre que la resta no mostrava indicis de fongs ni de malalties greus. Diverses associacions indicaven el 2024 que els arbres talats casualment afectaven la vista de les habitacions d'un hotel proper.

Les crítiques s’estenen també a l’àmbit científic. Biòlogues vinculades al seguiment del cas expliquen que, abans de la tala, es va intentar obrir una via de diàleg amb l’Ajuntament per aclarir els criteris tècnics i guanyar temps. El vespre de dia 11, indiquen, s’estava valorant la presentació de mesures cautelars i diverses persones varen registrar recursos administratius.

Aquestes fonts també denuncien la col·locació de tanques cautelars, que consideren inadequades i fora de context, les quals l’endemà varen desaparèixer, i se n’atribuí als veïnats la retirada. Segons expliquen, es va intentar contactar directament amb el batle mitjançant una carta personal per demanar més temps abans de qualsevol actuació irreversible, però la petició no va prosperar.

Cal recordar que l’any passat ja es va arribar a un acord per reduir l’abast de les intervencions, després que l’Ajuntament plantejàs inicialment la retirada de disset arbres. Finalment, se’n varen podar cinc. En aquest context, experts i entitats reclamen conèixer ara si s’han fet anàlisis o estudis tècnics detallats que acreditin un perill real, i alerten que existeixen documents com els del projecte Biotreeversity, avalat per la Universitat de Milà, que recomanen evitar actuacions dràstiques per preservar la biodiversitat urbana.

La polèmica continua oberta, mentre creix la demanda de criteris més clars, estudis accessibles i una gestió de l’arbrat urbà basada en diagnòstics detallats i consensuats.