Negueruela ha d’aprendre la lliçó de l’ensurt de Díaz

Són gallecs i s’avenen. Tenen una gran sintonia, fins al punt que, si no fossin tan coneguts, qualsevol pensaria que són del mateix partit. Tenen estils diferents, però tots dos poden presumir d’haver girat la truita i tenir de part seva tots els agents socials (i el més difícil: tenir contents els empresaris; un mèrit del qual pocs dirigents d’esquerres poden bravejar quan s’analitzen les hemeroteques dels pactes de progrés de les Illes Balears).

Fa setmanes que Yolanda Díaz i Iago Negueruela són protagonistes de les dues lleis més transcendentals per a l’economia illenca: la reforma laboral i la futura normativa turística.

Dijous la vicepresidenta i ministra de Treball va aconseguir convalidar el decret laboral pels pèls. No va convèncer els socis parlamentaris del govern Sánchez i li varen fallar els dos diputats díscols d’UPN. La sort va jugar a favor de la bancada ministerial amb un vot erroni del PP que no se sap bé com acabarà, però que promet donar un enfilall de titulars. El patiment de Díaz, en boca d’ERC, era fruit de la manca de negociació amb ells. Consideren que just hi havia hagut converses.

Negueruela pot prendre nota del que ha passat al Congrés i sembla que no va desencaminat, com a mínim ho està escenificant. Dimarts al Parlament va tenir trobades amb diferents socis, i la comunicació amb ells és constant després d’uns primers dies en els quals semblava que només li preocupava el sector. Ara bé, ha d’anar alerta a només parlar, perquè si només xerra i no negocia –i això vol dir cedir en alguns punts–, li pot anar pitjor que a la seva compatriota i que li quedin dins un calaix totes les versions dels esborranys turístics.

De moment, se li ha de reconèixer que més feina no en pot fer, la seva capacitat estratègica és innegable. El perill és morir d’èxit. Díaz s’ha salvat per un alè.