Missa cantada per Gatamoix

Les persones, els humans, som les històries que hem heretat i les que hem viscut. També som les històries dels altres. Avui us volem compartir una història especial, diferent; la d’una gent que a finals del segle XIX varen viure i morir a la colònia agrícola de Gatamoix. També us volem contar l’odissea de la família i nissaga La Trobe-Bateman, uns anglesos vinguts del nord d’Europa, que varen construir, vestir i mantenir la colònia fins que, el desembre del 1893, varen haver de tornar cap a Londres i deixar en mans d’altres les cases que havien construït i les terres que havien dessecat, les terres dels aiguamolls, les terres albufereres que tanta vida i mort ens han donat al llarg del temps.

Som conscients que, precisament, el temps i l’evolució social ens ajuden a desvirtuar o distorsionar les percepcions i com ens arriben uns fets que varen passar, ho sabem. Però hi ha com una mena de fil vermell que ens ha arribat fins avui, una necessitat de justícia restaurativa que ha estat ofegada pel silenci al llarg de més d’un segle. Aquest fil ens ha ajudat a fer possible tornar a escoltar una missa cantada que fou celebrada com a mostra de gratitud per una gent jornalera, humil, que sempre varen viure amb un temps aspre i ple de dificultats. Sabien que la partida dels anglesos, tard o prest, els canviaria la vida, i així va ser. La missa cantada a la capella de Gatamoix, escrita per Miquel Mas i Sabater, va ser el punt d’inflexió cap a un futur incert.

“Gatamoix! Vaja un nom rar!”, escrivia a la revista Sa Marjal el vicari Joan Parera a l’octubre del 1924. Avui en dia, el que queda de la colònia de Gatamoix, o del Poble Nou, com s’estimen més dir-li els alcudiencs, passa molt desapercebut dins el bosc frondós que hi ha als peus del pujolet de Sant Martí. Una sola casa queda dempeus, com a testimoni silenciós d’un passat, quan repicaven les campanes de la capella construïda per Lee La Trobe-Bateman; els infants corrien i jugaven al seu voltant, mentre els grans lluitaven per sobreviure a un context dur i difícil. No sabem per què l’enginyer Waring va triar aquell paratge per edificar-hi una colònia, un lloc tan aspre i difícil, sense gaire aigua de beure ni de rec, sense bona terra per conrar. Res no va ser fàcil, com hem dit. Josep Lluís Riera em contava com els infants morien fàcilment de pulmonia o de malnutrició. Els seus noms surten, un rere l’altre, al llibre d’enterraments d’Alcúdia: Joana Aina Vives, de dos anys; Magdalena Aloy Mascarolles, de sis anys; i el seu germà Sebastià... Morir de gana, de fam, ha de ser terrible.

Fa devers dos anys que un amic de la infància, en Bernat Aguiló, em posava a la mà una vella partitura d’una missa en llatí que va ser cantada a Gatamoix el desembre del 1893. Era el moment de la partida del jove matrimoni format per Beatriu i Lluís; els llops se’ls havien menjat pel camí. Segurament que va ser un cant amarg i trist. Afortunadament, la màgia de la vida s’ha consumat i, el proper quinze de novembre d’enguany, tornarem a escoltar aquella missa cantada, gràcies a la bona feina de Martí Sáez, Bàrbara Duran i la coral de sa Pobla. No trobau que és un regal extraordinari? La mare d’en Bernat, na Catalina Siquier, i el seu padrí Joan Siquier, que fou l’organista de la parròquia de sa Pobla al llarg de la primera meitat del segle XX, guardaren curosament aquesta partitura al llarg de més de cent trenta anys. L’obra va ser escrita, amb tota probabilitat, per Miquel Mas, home polifacètic que, entre altres coses, era pianista, organista, mestre de Primària i regentava una drogueria. Sembla que va adquirir els coneixements musicals al monestir de Lluc i també amb les ensenyances del seu pare, Guillem.

Però la història no acaba aquí. Al llarg dels anys de recerca, havíem parlat de la possibilitat de trobar descendents dels La Trobe-Bateman. Doncs bé, nosaltres no els vàrem trobar, però ells sí que ens han trobat a nosaltres. Fa mesos que una família descendent directa de John Frederic s’ha instal·lat a Mallorca, i va començar a observar toponímia de canals, ponts i carrers que duien el seu nom. Aviat lligaren caps i ens trobaren: primer a Biel Perelló, del parc albuferer i, després a mi. La relació ha fluït i estan descobrint un llegat que desconeixien completament. La vida és així. La capella de Gatamoix on va ser escoltada la partitura tenia 60 pams de llargària per 30 d’amplària, i no era gaire alta, malgrat la teulada en punta. Dos finestrals amb vidres de colors preciosos a cada costat, i una altra part damunt l’altar major. Sobre aquest hi havia una figura molt bella de la Immaculada Concepció, entre domassos riquíssims; damunt l’altar hi havia sis canelobres de gran valor, i a baix dels tres escalons, luxoses catifes, tot formant un conjunt ric i molt seriós. Adornaven les parets uns quadrets d’estil gòtic dels passos pintats pel fill del pintor Faust Morell. A dins la sagristia, tan petita com preciosa, hi havia unes calaixeres amb una custòdia i un copó clàssic i de gran valor, amb uns ornaments riquíssims, costejats per lords anglesos, tot d’estil anglès.

El darrer homenatge que els poblers i la gent albuferera reteren als La Trobe-Bateman fou el 1886. Al carrer Gran, a la casa del majordom Pere A. Serra de Can Corró, hi havia murta escampada a la carrera; el dinar va ser de pinyol vermell. El vell Bateman va fer un discurs de gratitud envers els poblers, i aquests encetaren el camí per anomenar-lo Fill Predilecte. No mancaren el ball de bot ni el vi de gorgollassa. Ja tocava recordar-los.

Estau ben convidats a gaudir d’aquest homenatge i missa cantada el proper 15 de novembre, a les 20 h, a l’església parroquial de Sant Antoni Abat de sa Pobla. Francesc Xisco Lillo i Pep Lluís Riera ens construiran el relat històric i social d’aquesta bella i tràgica història.