Mètodes reprovables (1931)

Article de l’advocat, polític i historiador Ferran Valls Taberner (Barcelona, 1888-1942) a La Veu de Catalunya (2-VI-1931). En els inicis d’aquell mes de juny de fa noranta-quatre anys ja es desplegaven les primeres maniobres electoralistes dels partits. Només havien passat cinquanta dies des de l’adveniment de la República. Doctor en dret i en filosofia i lletres, membre de l’IEC des del 1918, Ferran Valls i Taberner era membre de la Lliga Regionalista. La dictadura del general Primo de Rivera el va enviar a l’exili. Retornat a Catalunya, va ser diputat als parlaments català i espanyol. El 1937 va viatjar a Amèrica del Sud amb una missió cultural de propaganda franquista. Ja a Barcelona, el 1939 va ser catedràtic d’història universal a la UB i president de la Reial Acadèmia de Bones Lletres. En aquella postguerra va simpatitzar amb les posicions del monarca exiliat Joan de Borbó.

Fa pocs dies, amb ocasió de les eleccions de segon grau per a la Diputació provisional de la Generalitat, Antoni Rovira i Virgili presentava, des del diari La Nau, alguns dels seus aspectes desagradables; i pel que es referia concretament a alguns dels partits judicials on hi havia lluita, el diari La Publicitat relatava també algunes de les extralimitacions i anomalies més visibles. Diumenge tingueren lloc les renovacions dels Ajuntaments protestats, i els censurables procediments de coacció falsejadora del vot varen produir-se multiplicadament. La tècnica d’aquestes eleccions, com deia Rovira i Virgili, ha estat en molts llocs senzillament inacceptable. La coacció demagògica més desfermada ha imperat en un gran nombre de pobles de Catalunya, en molts dels quals, d’altra banda, l’elecció anterior havia estat sincera i legítima i la raó pràctica de la seva anul·lació fou sols el pecat de no haver estat prou favorable el seu resultat per als elements extremistes. ¿Són aquests els antecedents més apropiats per a les pròximes eleccions de les Corts Constituents espanyoles? ¿Quina garantia de sinceritat hi hauria per a aquestes? ¿Per què, si de cas, no ha existit ja en les d’ara? ¿La llibertat del sufragi serà degudament empatada, en endavant? Els fets reprovables de les eleccions de diumenge no semblen pas anunciar-ho; presos com a símptoma, serien reveladors d’un sistema reprovable. Contra les coaccions demagògiques i contra les pressions governatives, cal prevenir una vegada més les autoritats i els partits polítics. Cal evitar el rebrot dels recursos de mala llei que havien estat extirpats per l’acció vigilant de la consciència ciutadana; cal impedir tota actuació de tirania partidista, de dictadura sectària, que vexaria la nostra dignitat cívica i cobriria de desprestigi els òrgans del poder que la consentissin i la patrocinessin. Els procediments deslleials, els actes de força, els mètodes antidemocràtics poden donar de vegades un resultat momentani, però incapaciten en definitiva els qui els exerciten, desqualificats com queden davant l’opinió honesta, a la qual irriten justament les arbitrarietats i els despotismes, sigui quina sigui l’etiqueta amb què es cobreixin.