Anar-se’n de Barcelona

Segons una enquesta de l’Ajuntament de Barcelona, el 30% dels barcelonins diuen que si poguessin marxarien a viure fora. Jo no marxaria, però s’entén el fenomen: ¿qui vol viure en una ciutat cara si, a més a més, una bona part de la gràcia de viure-hi s’ha esfumat amb la pandèmia? La nit és trista i l’experiència del comerç tancat ha estat depriment. Amb les oficines buides de dia pel teletreball, i sense poder sortir a sopar o fer una copa, la ciutat és més insípida i perd part del seu sentit. El paisatge urbà resisteix molt malament la deixadesa i Barcelona s’ha tornat la ciutat de les guixades, amb pintades a les persianes i pintades a terra. Les barreres Jersey poden ser molt segures per separar dos carrils però són un nyap contundent per delimitar una terrassa en un xamfrà. La ciutat ha perdut encant, i això que precisament en aquesta època, amb els arbres verdejant i encara sense fulles per terra, la trama urbana guanya en amabilitat i en promesa de vida. Esclar que, per promesa de vida, la vacuna. Sisplau.

El 30% dels barcelonins marxarien de la ciutat si poguessin