Marià Fortuny a Palma
És molt poc freqüent que una petita empresa dediqui setmanes de portes obertes i franques amb l’objectiu tan sols de mostrar unes obres d’art que no estan a la venda. Aquesta és una missió tradicionalment a càrrec de les institucions públiques i d’algunes fundacions, que sovint beneficien d’alguna manera els seus patrons. Sense fer-ne crides enganyoses, la galeria i el Taller 6a (carrer de la Puresa, Palma) donen un exemple de civisme, d’amor al país i a la seva cultura, amb una exposició que d’altra manera no hauria recalat a Mallorca –és una col·lecció privada, i l’entesa entre el seu propietari i la galeria ha donat aquest fruit d’aromes i sabors tan delicats.
Es tracta d’una sèrie de gravats de Marià Fortuny que constitueixen, per si mateixos, tot un relat de com l’artista se serveix d’aquesta tècnica per crear imatges. La contemplació pausada de les obres –els seus preparatius, esbossos, tempteigs o imatges finals– constitueix una espècie de partitura de la creació artística en les possibilitats i els límits de la tècnica escollida. Si l’espectador tria un moment en què aquesta galeria –tan intel·ligent en les seves posades en escena– és protegida pel silenci, captarà la remor poètica d’aquestes imatges, del procés de creació i del temps que apressaren perquè nosaltres el poguéssim viure. L’art té la facultat d’immobilitzar el temps i d’emmagatzemar-lo perquè ens en puguem servir. Aquesta sensació aflora espontàniament quan l’espectador adreça la mirada als papers de l’exposició.
El Taller 6a, que treballa des de fa quaranta anys en l’estampació d’obres d’artistes d’arreu del món, és una de les millors imatges de Mallorca, de les nostres illes. Encara hi ha molts de mallorquins que no ho saben, i aquesta ignorància és il·lustrativa d’ignoràncies d'abast més ample. Però el taller també és valorat per cada dia més gent del país i de fora, i aquesta valoració és igualment il·lustrativa d’interessos culturals d'abast més ample. L’exposició dels gravats de Marià Fortuny traça la metàfora perfecta d’aquests interessos i d’aquelles ignoràncies.
Enmig, la feina d’un taller d’obra gràfica que ha tardat massa a ser reconeguda.
Guillem Frontera és escriptor
