El telèfon trencat entre els socis
Manca comunicació entre els partits del Pacte i entre aquests i els seus propis grups parlamentaris al Congrés i el Senat. I no tan sols això, demostren que no llegeixen la informació que es publica en temes que afecten la seva tasca.
D’entrada podria semblar que, com apunta Nacho Corredor al seu llibre El activismo tranquilo, hi ha una manca de diàleg entre tots els actors polítics, però en aquest cas va més enllà.
L’escenificació es va produir aquest dijous al Congrés durant la votació de la Llei de residus. El senador autonòmic Vicenç Vidal va aconseguir introduir-hi una esmena que fixava que l’Estat es faria càrrec del cost del trasllat de residus entre illes, que en cas de les Balears afecta el trajecte Formentera-Eivissa. Ho va transaccionar amb el PP i va aconseguir el vot a favor del PSOE –Podem no té grup al Senat.
La sorpresa arribà quan al Congrés es va demanar la votació separada dels dos punts d’aquesta esmena i socialistes i Unides Podem varen votar en contra del que exigia l’obligatorietat de finançar el cost a través dels PGE.
L’astorament més gros va ser la reacció de la diputada morada per les Balears, Lucía Muñoz, que va venir a dir que no sabia el que votava. Es pot entendre que no conegui tot l’articulat quan no és del seu negociat, però no que desconegués l’existència d’aquesta esmena i la seva importància. En contraposició, és de lloar l’honestedat de la reacció del senador socialista, Cosme Bonet, que en lloc de siular va sortir davant els mitjans de comunicació i anuncià que demanarà explicacions internes i, sense descartar que sigui “ un canvi de criteri intencionat”, es va comprometre a parlar amb les ministres implicades per revertir la situació. Vejam si no comuniquen.
