Dos llibres, un vaixell i les rondalles de l’Arxiduc
Els actes promocionals, fins i tot els modests, tenen el seu encant. Per fer-ho possible, a principis de novembre, una autora i un autor es reuniren a la llibreria La Casa del Libro de Palma per a continuar promocionant els Premis Mallorca d'assaig 2021 i 2020, que concedeix el Consell de Mallorca. Caterina Valriu Llinàs i Pau Tomàs, guanyadors respectivament, eren allà per difondre les seves obres. Els mallorquins a l'olimpíada que no fou i Les rondalles que l'Arxiduc no va publicar eren les enciclopèdiques obres protagonistes de la trobada. Ambdós textos, publicats per l’editorial Galés. Vagi per dit que no he tingut temps de llegir-les de dalt a baix; si més no, les consult de tant en tant. Se m'acaramulla el paper.
Més de deu anys de feina li dugué, a Pau Tomàs, compondre el llibre convertit en una veritable aventura històrica. La feina d'investigació aclapara i el simbolisme de la lluita antifeixista de l'olimpíada popular que no va poder ser, perquè, ves per on, un sobtat aixecament militar a Espanya va substituir la desfilada inaugural i la resta de proves esportives. Mallorca volia contribuir a aquesta contraprogramació dels jocs olímpics organitzats pels nazis a Berlín enviant-hi una delegació formada per 600 persones, que viatjaren il·lusionades cap a la Ciutat Comtal el divuit de juliol del 1936, a bord del vaixell Ciutat de Barcelona. Un fet em cridà l'atenció especialment de la dissertació de l'autor: Aurora Picornell era una de les expedicionàries, però, malgrat que mancava informació abans de partir, les notícies albiraven un mal pronòstic per a la llibertat i ella va decidir quedar a Mallorca i fer costat als seus. Refugiada a la Casa del Poble, va ser bona de trobar i matar. El mes passat, voltant una mica, guaitava racons de Ciutat, gaudint d’una ruta literària femenina titulada Paraula de dona, dirigida per Tomàs Vivot, al voltant del 25-N, vaig aprendre més coses. El nostre guia va explicar que Aurora, a la República, havia intentat implantar el Dia de la dona, però els mascles —mascles són: monàrquics, republicans, dretans o esquerrans— evidentment no li ho varen permetre. Citar-la no és un recurs fàcil, però qualsevol excusa és bona per honorar-la. Sobre un exemplar del llibre, Pau Tomàs escrigué: “...Aquesta història d'històries plenes de lluita per la pau, la solidaritat i la llibertat”.
Del premi literari més recent atorgat a les rondalles arxiducals ignorades, en faré cinc cèntims. Una feina ingent d'investigació i de recopilació i una troballa extraordinària de manuscrits originals que testimonien el recull de la transmissió oral i la relació epistolar que mantingueren l'arxiduc Lluís Salvador (1847-1915) i Antoni M. Penya (1863-1948), fill de Pere d'Alcàntara Penya, a qui l’arxiduc encarregà que fes la recerca. Aquests documents proporcionaren a la professora de la UIB Caterina Valriu Llinàs un material inèdit de gran abast, apte per construir un llibre delicat i enriquidor, apreciable a l'assaig Edició completa, catalogació i estudi del corpus de rondalles de Mallorca, que recull sota el títol Les rondalles que l’Arxiduc no va publicar. Cent seixanta-nou textos, cent quinze dels quals són inèdits, ho completen. Us en deix un tast, amb permís de l'autora:
3,2 Rondalla 109: Sa cova des Ermassets
“Un moro guardava es tresor i en volia un des qui l'anaven a cercar. Feia sol i un qui va anar a cercar es tresor va dir: –No me'n duràs a mi; agafa aquest! I senyalà sa seva sombra: es moro agafà sa sombra i de llavò ençà deien que aquell homo no tenia sombra”.
Per acabar la breu crònica, vull agrair als autors que ens parlassin d’una part de la nostra història com ho van fer. L’expedició a l’olimpíada popular de Barcelona de 1936 és un fet molt important que –a partir d’un desterrament insospitat– va tenir conseqüències significatives per als seus participants. Pel que fa a les rondalles, no hi ha dubte que formen part del nostre patrimoni immaterial i constitueixen tot un món màgic per descobrir. Vaig adquirir els dos llibres i us recoman que també ho feu els qui em llegiu.
