Ibiza, no Eivissa: la marca global per fer bitllets

PalmaLa veritat és que he estat temptat de titular aquest article en castellà. A veure què en deia la direcció del diari. Perquè parlam d’Ibiza, i no d’Eivissa. Si fas una recerca a Google, Ibiza amolla 208 milions de resultats. Eivissa només en deixa anar uns tristos cinc milions. Ibiza és famosa. Pedro Sánchez només dona 107 milions de resultats al cercador; fins i tot si hi afegeixes Perro Sánchez, només en tindreu 18 milions més. Ibiza és quasi el doble de famosa que el president del govern espanyol, l’home més (im)popular de la història recent d’Espanya. Ibiza és infinitament més famosa que la presidenta que la governa, Marga Prohens, que només apareix 265.000 vegades. Fins i tot, Ibiza podria fer la competència a Elon Musk, que guanya, però no per gaire, amb 284 milions de resultats.

Si feim cas de Google, Ibiza (no Eivissa) és amb diferència l’illa més popular de les Balears, més encara que Mallorca, que té sis vegades més població i molts més turistes, però només dona 163 milions de resultats (idò, Mallorca, com us quedau, amb aquesta dada?). He estat xerrant una estoneta amb ChatGPT sobre la qüestió; la IA ha conclòs que podem considerar Ibiza una “marca mediàtica global” lligada a “la música electrònica, les discoteques i la imatge de l’oci nocturn”; sense preguntar-li-ho explícitament, la IA s’ha encarregat de recordar-me que el topònim Ibiza “s’utilitza fins i tot en cançons, marques comercials, roba i campanyes publicitàries arreu del món”.

Morir d’èxit

“That is the question” va dir Hamlet abans de començar a matar gent a l’obra que porta el seu nom. “That is the question” (però en català de Santa Eulària des Riu) varen dir a la planta noble del Consell d’Eivissa, mentre la llum de l’estiu penetrava els finestrals i els Ferraris es quedaven embussats als tortuosos carrers de Vila. Aquesta és la qüestió: protegir la marca Ibiza de paràsits i desaprensius o deixar que mori d’èxit mentre tothom li fica mà. Un bon exemple de ficada de mà és el darrer espectacle de Nacho Cano, Ibiza Paradise by Nacho Cano. És així com es diu, amb el nom de l’autor inclòs en el preu. L’exteclista de Mecano no només s’apropia del topònim; també ens atorga la condició de paradís, a la vegada que ens informa de les extraordinàries proporcions del seu ego.

A més del ‘cas Nacho Cano’, que a l’equip del PP del Consell d’Eivissa li està costant ser injuriat a El Hormiguero d’Antena 3 (la “tele oberta” i abans “amiga”), el Consell té en marxa altres quatre impugnacions contra marques registrades: Godbless Ibiza, Moshka Ibiza, The Ibiza Clothing Company i Ibiza Fashion TV. Les tres primeres són marques de roba i la quarta és un canal de televisió, amb web però sense programació. L’única que pareix que té una mica d’entitat i que està en marxa és Moshka Ibiza, que té tres mil seguidors a Instagram. Res comparat amb l’impacte que està provocant Ibiza Paradise by Nacho Cano; a internet trobareu ben poques crítiques sobre la qualitat teatral de l’espectacle, però desenes d’articles sobre la polèmica Consell d’Eivissa vs. Nacho Cano.

Ibiza (que no Eivissa) està de moda, ja ho he dit més amunt. Buscau Ibiza a internet i la trobareu combinada amb qualsevol cosa. Com un licor que podria entrar a la llista d’ingredients de qualsevol còctel. Per exemple, cançons. Hem trobat fins a 23 hits que inclouen la paraula ‘Ibiza’ en el títol, entre elles, set cançons que es diuen simplement ‘Ibiza’. Els artistes abasten tots els estils: Vengaboys, Sandy Marton, Ozuna, The Prodigy, Mike Posner...; reggaeton, hip hop, electrònica industrial, italodisco, pop... Excepte heavy-metal, que es veu que és incompatible amb el glamur eivissenc. Per exemple, llibres. ChatGPT ha estimat que hi ha entre 250 i 600 llibres que inclouen la paraula ‘Ibiza’ al títol.

L’aire eivissenc, a la venda

El cas més curiós de comercialització de la marca Ibiza va passar l’any 2016. Un italià (gelater d’ofici, de Torí), anomenat Gianluca Pomo, va tenir la idea de vendre aire d’Eivissa envasat. El periodista Ricardo F. Colmenero ho relatava així a El Mundo: “El producte porta dos mesos a la venda i el seu consum no produeix cap benefici”. Efectivament, sobretot perquè la llauna ni tan sols es podia obrir. Aire de Ibiza es venia per 5,90 euros el pot. Ignoram quants aires va vendre en Gianluca, però, pel que sabem, la venda online al final no va prosperar. Gianluca Pomo qualificava les seues llaunes de “producte local”. I és que no li ho podem discutir, realment. A Pomo se li ha d’atribuir, com a mínim, el mèrit de portar el tema al debat públic; va aconseguir escandalitzar molts eivissencs, que, durant dècades, no havíem caigut en l’extraordinari valor de l’aire que respiràvem. És el que té viure al paradís: respires aire de luxe, però et pot passar que acabis dormint en una caravana.

Eivissa?...: no gràcies!

I què passa amb Eivissa? Al topònim Eivissa li passa exactament el mateix que al català que es parla a l’illa: a poc a poc va sortint de la conversació pública, relegat a l’àmbit familiar o administratiu (i no sempre, en aquest darrer cas). Cap administració ha fet mai una aposta seriosa per defensar el nom genuí de la major de les Pitiüses, per promoure’l en l’àmbit turístic, comercial o social. S’assumeix sense cap problema ni recança que, Eivissa, davant d’Ibiza, no hi té res a fer. Això explica que, fins i tot, molts de catalanoparlants no sàpiguen pronunciar o escriure correctament ‘Eivissa’; és el cas dels mallorquins que diuen “Erbissa” (sic) o dels catalans que pronuncien “Ibisa” (sí, amb essa sonora). Ni tan sols la premsa escrita local aposta pel topònim oficial en català, com pareix que seria més correcte des del punt de vista periodístic i lingüístic. Al contrari; tant Periódico de Ibiza com Diario de Ibiza posen als seus titulars la paraula ‘Ibiza’ tantes vegades com es pugui, per promoure el clickbait o per generar més visites a Google. En aquest sentit, resulta bastant vergonyosa la comparació amb algun diari de tirada estatal, com La Vanguardia, que en la seua edició en castellà sí que fa servir sempre el topònim en la seua forma oficial catalana. Eivissa?...: no gràcies!