Homenatge a Joan Fuster
Ni que només fos per haver escrit allò de "Tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres", Joan Fuster ja hauria merescut un homenatge com el que l’ARA va organitzar ahir a la tarda al Palau de la Música Catalana.
La capacitat de Fuster com a mestre de pensament és enlluernadora, començant per on posa el focus: "Nosaltres, els valencians". O, dit en paraules del comissari de l’Any Fuster, Enric Sòria: "Hi ha una llengua ocultada que representa una identitat". O explicat pel mateix Fuster: "El valencià pressent que no és carn ni peix, o que té una deficiència obscura en la seva constitució col·lectiva". Fuster contesta aquesta indefinició amb una afirmació rotunda i perillosa per a tota mena d’establishments: Països Catalans.
Quan l’organització política, cultural i lingüística no s’ajusta a aquella que el nostre jo més íntim dona com l’autèntica, és més, quan s’ha de fer front a la desoladora realitat que la història et vol fer estranger en la teva pròpia terra, cal l’equilibri de la intel·ligència per caminar ben dret sobre un terreny tan ingrat sense caure en la desesperació. I construir una alternativa per al futur. Vicent Sanchis, que va compartir col·loqui de periodistes valencians amb David Miró, ho va explicar així: “Tu dius que els valencians som intensos, i això és perquè hem hagut de fet una cosa molt dura que els catalans no heu de fer, que és triar país”. Joan Fuster va triar i va explicar per què el seu hauria de ser el més normal.
