De la crònica de Carlos Esplá (Alacant, 1895 - Mèxic, 1971) a La Vanguardia (20-VII-1929). Traducció pròpia. Fa una setmana, a Praga, els líders de 43 estats europeus van iniciar el projecte de la Comunitat Política Europea (CPE). Enguany fa un segle de les propostes de Richard Coudenhove-Kalergi (Japó, 1894 - Àustria, 1972), un inspirador de l’europeisme català. Foto: Coudenhove-Kalergi.
Deu anys després de la guerra, la idea de constituir una Federació europea surt del domini de la utopia per fer la seva aparició en el de les possibilitats polítiques. El ministre francès Briand li ha donat ja estat prediplomàtic, l’ha convertida en tema de les seves converses oficials amb els ministres europeus de Negocis Estrangers. La idea és vella, en la mesura que pot ser vella una idea que ha inspirat una quantitat considerable de literatura política i filosòfica sense que hagi reeixit a fer-se realitat. Per aquest motiu és una idea nova que encara no ha fet les seves proves, que no ha pres cos, que només existeix en discursos i llibres. Briand tracta de convertir-la en fet, pensa donar a Europa una Constitució nova i fins i tot un nom nou. [...] El ministre francès ho exposarà el setembre vinent a l’Assemblea de la Societat de Nacions i espera que, abans d’acabar l’any, pugui reunir-se una Conferència que estudiï l’Estatut de la nova Federació. Es tracta, doncs, d’organitzar un grup continental dins del quadre de la Lliga de Ginebra. Es diu que l’organització serà primer econòmica, per arribar després a ser política. Tot això és alhora molt important i molt vague. En l’estat actual del nostre continent, parlar d’Estats Units d’Europa és expressar una ambició extraordinària i d’aparences irrealitzables. És cert que, de fa anys, el comte Coudenhove Kalergi, un austríac de mare japonesa, defensa aquesta idea a la seva revista Paneuropa, i la propaga en congressos i conferències. [...] La Federació europea de Coudenhove Kalergi exclou Anglaterra, que forma, amb les altres parts de l’Imperi Britànic, una federació a part. Probablement, Briand no coincideix en aquest punt amb el propagandista de Paneuropa, però convé assenyalar els recels que la seva idea ha desvetllat a la premsa britànica. ¿Quines nacions acceptaran el principi de la federació? Qualsevol que sigui el seu abast, si no té un caràcter general, si no integra tots els països del continent, serà una idea condemnada des de l’inici. És a dir: la federació de França amb unes quantes nacions amigues seria considerada com una unió dirigida contra els països que quedaran exclosos d’ella. Hem de creure que això no ho vol el senyor Briand. Tot i que encara no sabem què vol. No ha parlat encara. Ho ha dit tan sols als periodistes. [...] Tanmateix, només en una Federació europea pot trobar salvació el nostre continent. No s’ha de creure que puguem imitar l’exemple dels Estats Units d’Amèrica. Però cal organitzar Europa sobre unes altres bases econòmiques i polítiques de les que hi ha ara. [...] La guerra ha estat una cosa pitjor que una decepció. Qualsevol pot fer l’experiència de l’Europa actual només traient el cap més enllà de la frontera del seu país. La llibertat que existia abans de 1914 per anar d’un país a un altre, i recórrer Europa d’un extrem a l’altre, només és ja un record. [...]
