Efectivament
PEL QUE SEMBLA, un suec amb pedigrí -va guanyar Eurovisió tocant amb ABBA- pretén eradicar l’efectiu del món. Si Bono i Bob Geldof se centraren en la fam; Lady Di, en les mines antipersona, i n’Angelina Jolie, a adoptar tots els infants de l’univers, ara aquest músic vol deixar de fer-se el suec amb els doblers negres i promou la iniciativa de passar-ho tot per la targeta -pel banc, o sea- i eliminar el diner en efectiu. No sembla mala idea. De fet, sembla ser l’única idea que circula avui dia que no hagi sortit d’un cercle d’en Podemos. Pretén, el suec, evitar tràfic il·legal, robatoris, etc. i no li manca raó.
ELS GRANS CASOS de corrupció dels darrers temps oscil·len entre els bitllets de 500 areals, els sobres a en Bárcenas i el pujol de bosses de fems cap a Andorra. A vista d’ocell judicial es fa difícil comprovar l’origen de tan obscur diner, però a vista propera i ampliada de tortuga comuna i mortal qualsevol diria que l’origen és evidentment il·lícit. És aquest el motiu pel qual encara hi ha btillets i monedes en circulació?
EL SUEC, TAN NÒRDIC ELL, diria que sí. A la Mediterrània, però, sabem que no n’hi hauria prou, que abans d’extingir-se un model una nova mala idea ja hauria creat una novedosa forma de comprar voluntats. Descartat aquest motiu, per què idò no s’eliminen?
LES TORTUGUES MÉS MAJORS afirmen que els governants del sistema saben que el petit comerç, pime i autònoms són els que sostenen el país i que fer-los passar pel blanc els enterraria. D’altres més emprenedores asseguren que calcular els impostos sobre les vendes reals sí que els ofegaria. Les més innocents no saben com regalarien un duret a un nét per anar a comprar un gelat. Es miren entre elles conscients de la feblesa argumental exposada fins ara. Totes aquestes limitacions trobarien ràpidament escletxes per a noves formes de... i no gosen dir-li delinqüència. Robatorum per menjatorum no es pecatorum, exclamen els humans pietosos, tot reduint aquesta consuetudinària distracció d’impostos a una lleu i perdonable falta moral, al temps que una convenient boira desdibuixa la necessitat i quantitat correcta del menjatorum.
UN ERIÇÓ PUNK, ateu i profeta riu de la junta de tortugues, i els enfloca, sempre tan agressiu: ‘Els bitllets i les monedes són la carn de la por. Dels doblers no en coneixen l’amo, i si la vostra propietat es pot robar sereu febles. No hi ha arma més poderosa que la por, per això confiau en els bancs, perquè us guardin el vostre petit tresor. El dia que no hi hagi diner físic només tendreu una simple targeta de dades, personal, intransferible, única, i ja no caldrà que l’expedeixi un banc, cada un serà el seu propi banc. El poder real pot tolerar el diner en B i la corrupció que afecta els serveis públics que serveixen els humans dèbils. El que no podrà tolerar el poder real serà que els individus puguin prescindir d’ells’. Dit això, l’eriçó fa un rot i es tanca dins la seva bolla de pues, i les tortugues en silenci es clouen a les respectives closques. La por roman perenne a l’exterior.
