05/02/2023

Efectes no desitjats

2 min

Una de les coses curioses de la polèmica generada pel que Pedro Sánchez anomena els “efectes no desitjats” de la llei del només sí és sí, sens dubte és veure la dreta extrema i l'extrema dreta espanyoles intentant fer el paper de defensores de les dones. La discussió ja la coneixem: l'aprovació d'una llei de garantia integral sobre la llibertat sexual ha tingut com a conseqüència (evidentment indesitjada, evidentment inesperada) que quasi tres-cents violadors i/o delinqüents sexuals que complien condemna hagin vist com aquesta llei els beneficiava en termes penitenciaris. A hores d'ara sembla clar que aquest notori tret al peu no es pot explicar només perquè hi hagi molts jutges de dreta amb ganes de posar en evidència el govern de coalició que governa a Espanya, ni tampoc només pels defectes i errors que conté la llei. Més aviat és la suma dels dos factors: els defectes i errors que conté la llei ho posen fàcil als molts jutges de dreta que hi ha a Espanya, amb ganes de posar en evidència el govern de coalició. I no tan sols això, sinó que els mateixos errors i defectes ho posen difícil als jutges que no voldrien excarcerar violadors i agressors sexuals, però que es veuen obligats a seguir el principi d'aplicar la normativa més beneficiosa per al reu.

Tot això no lleva que la cultura de la violació vagi, a Espanya, històricament molt vinculada a l'àmbit ideològic i social de la dreta. La profunda tradició caciquil i autoritària que domina no tan sols la política, sinó també l'entramat social, de l'Espanya dels segles XIX i XX, té en la dominació per la força de les dones una de les seves tristes senyes d'identitat. Això no vol dir que l'esquerra estigui exempta de patriarcat, abusos i violacions: n'hi ha hagut i n'hi ha a balquena. Però la dreta espanyola nacionalista, o ultranacionalista, n'ha fet un dels seus codis, gairebé una espècie de bandera que enarbora no gaire secretament. Des de les orgies amb prostitutes de l'auge de la corrupció dels primers anys dos mil, durant el període que Vázquez Montalbán va batejar com el Aznarato, fins a les violacions en grup de la Manada de Pamplona i altres depredadors sexuals patriòtics, hi ha una manera d'entendre la vida que veu el sotmetiment de la dona mitjançant la violència com una forma de celebració, i també com una litúrgia o un ritual d'autoafirmació, igual que altres activitats que es fan preferentment en grup, com ara l'exaltació descontrolada de certs èxits esportius.

Fa angúnia veure Feijóo sobreinterpretant el paper de dirigent preocupat per les llibertats de les dones, al mateix temps que afirma que els cristians no cometen crims com sí que ho fan els musulmans. El govern de coalició de PSOE i Unides Podem ja ha deixat clar que no es trencarà a pesar dels dissensos en la manera de corregir els susdits “efectes no desitjats”. Mentrestant, s'ha de dir que aprovar una llei sobre drets sexuals que posa per primera vegada el consentiment de la dona al centre de la normativa és un avenç i un encert objectius.

stats