Dones a Canamunt
Per celebrar el Dia de la dona, Teatre de Barra ha canviat la ubicació habitual i s’ha traslladat a Canamunt i, sota el títol d’Un març de dones, ha programat unes funcions extraordinàries. També ha variat el seu modus operandi i, en lloc d’una selecció prèvia, el que varen fer els organitzadors va ser comanar els textos a quatre autores teatrals. El que no ha variat ha estat el format dels dos personatges per píndola teatral. Bona entrada fins i tot diumenge, que normalment en aquesta zona el vespre és tan tranquil que fins i tot sembla una ciutat deserta, un decorat de pel·lícula de terror. Aquest diumenge passat hi hagué moviment pels carrers, amb el públic anant d’un bar a l’altre, circumstància que dóna més mèrit a l’esdeveniment, que d’alguna manera es consolida una miqueta més i demostra que hi ha un públic fidel que omple els bars per veure teatre en format reduït, teatre en qualsevol cas.
Al Lemon Tree es representava Helena la balena, escrita i dirigida per Aina de Cos i interpretada per Núria Sbert i Mentxu Romero. La història d’una entrevista de feina, una darrera i desesperada oportunitat en la qual es podia perdre tot, sobretot la dignitat. Una bona manera per poder parlar del paper de la dona en el món laboral, sobretot en aquests moments de crisi. El més interessant de la peça sens dubte són els personatges. La dona jove, bella, molt maquillada, excessivament maquillada davant un mirall inesperat, una espècie de fada amb un punt de follia que li va cantant i també contant tota una sèrie de veritats que ella estava disposada a obviar per tal d’aconseguir el seu objectiu. Potser una moral massa evident a la conclusió, amb una interpretació acurada, principalment pel que fa a la que té el caramel interpretatiu, una jove i prometedora Núria Sbert.
Al Molta Barra, Urgències 24 H, de Carme Planells, dirigida per Luca Bonadei i interpretada per Aina Cortés i Irene Soler. Molt divertida, absolutament esbojarrada, però que descriu a la perfecció el que pot succeir en cas de necessitar un servei d’urgències. I aprofitant aquesta circumstància explica el que podria passar en cas que el “llanterner” fos una dona i tots els prejudicis que implica, fins i tot en el cas que la damnificada sigui també una dona, que li dóna un caire molt més vidriòlic i eficaç. Aina Cortés està exultant en el paper de l’encarregada de dur a terme la reparació, de tal manera que sembla que el paper l’han escrit per a ella.
A Ca la Seu, Magdalena Bonet, escrita i dirigida per Irene Niubó i interpretada per Alexandra Palomo i Currusca Collado. Un homenatge a la dona que va ser presidenta de la junta organitzadora del Congrés Feminista de Mallorca l’any 1883, republicana i lliurepensadora. Niubó la fa viatjar en el temps i la trasllada a l’actualitat, on confronta les seves idees amb el que en l’actualitat viu la dona en el món occidental. En principi podria semblar que tot ha canviat de manera radical, però tan sols gratant una mica és evident que queda molta feina a fer. Millor la idea que la resolució de la història, i molt ben treballat el personatge de la dona actual, que interpreta Palomo, mentre que al de Magdalena Bonet li manquen matisos per no quedar tan bàsica en les seves disquisicions i curta en la seva descripció.
Al Bar Illenc, Constel·lacions, de Marta Barceló, dirigida per Xavi Núñez i interpretada per Aina Compte i Ona Beneït. Tan sols tenc un adjectiu per definir aquest conflicte generacional mare-filla, que ha plantejat Barceló, i aquest és impecable. Sense sermons, ni discursos, en què tot funciona a la perfecció, des del text fins a la interpretació, per descomptat sense oblidar la direcció, amb una Aina Compte excel·lent; però tampoc sense oblidar la rèplica d’Ona Beneït. Una història ben contada en la qual no calen morals, perquè tot queda palès sense necessitat de subratllats.
