En defensa de les generacions futures

Quin futur deixam als nostres fills i filles? Aquesta és una pregunta recurrent en moltes converses quotidianes sobre l’esdevenir del món: guerres, manca de recursos, problemes per tenir casa pròpia, problemes per tenir una feina digna i no precaritzada que els permeti viure sense esclatar-se, injustícies, pobresa cada cop més generalitzada, rics cada cop més rics i pobres cada vegada més pobres, morts de migrants a la mateixa mar que els turistes compren en pack solyplaya, desastre climàtic, pandèmies, violència, etc. Ho veim cada dia a les notícies i ho llegim als diaris. També hi veim i llegim empresaris que es renten la cara per continuar fent negocis sense escrúpols i polítics mudats dient que tot anirà bé...

Davant l’evidència i el desànim que provoca copsar tota aquesta realitat, ni la queixa ni la culpabilitat serveixen gaire de res. Sí la denúncia, sí la defensa col·lectiva dels drets bàsics i essencials i sí la creativitat per exigir noves mirades que ens permetin ser part activa del futur que s’esdevé, intentant esbossar des de la col·lectivitat allò que volem ser, viure i esdevenir en aquests nous temps d’incerteses. Per a nosaltres i per als que encara no hi són o no poden decidir. Aquest és precisament un dels arguments que justifica la introducció dels conceptes de justícia i equitat intergeneracional. Conceptes clau per defensar el dret a la vida, a una vida digna per a les generacions presents i futures, i sobre els quals hem treballat jurídicament per articular el text de la Iniciativa Legislativa Popular de Benestar per a les Generacions Presents i Futures.

Un any de feina amb una inspiració, la Llei de Gal·les, i la voluntat d’impulsar un marc normatiu que signifiqui una eina d’aprofundiment democràtic, una mirada lluny del curtterminisme electoral i polític, i una garantia per no malmetre les possibilitats de desenvolupar vides dignes per a les persones que encara no han nascut, des de la perspectiva ecosocial, i superar així els límits actuals de la democràcia. Així ho va apuntar Marcos de Armenteras en la xerrada Avui per demà, en defensa de les generacions futures, que dijous es desenvolupà en el marc dels ‘Dijous del GOB’. Marcos és professor de Filosofia del Dret i Dret Ambiental a la Universitat Rovira i Virgili i investigador postdoctoral a Pisa. Fou una de les persones de l’equip jurídic que va treballar la proposta de llei i a les quals devem un agraïment majúscul. La seva exposició dijous va remuntar-nos a les Directrius de GOA, aprovades el 1988 per defensar els drets de les generacions futures en els espais polítics de presa de decisions, on es va introduir per primer cop el principi d’equitat intergeneracional. De llavors ençà i fins avui, altres iniciatives han fet camí per reconèixer la necessitat de defensar els drets de les generacions futures, com és el cas de la iniciativa de la Fundación Savia, que ja fa més de 5 anys que treballa perquè institucions i societat donin suport a la demanda de creació de la figura del Defensor de les Generacions Futures i elevar aquesta petició a parlaments autonòmics, Congrés dels Diputats, Parlament Europeu i Nacions Unides. Antonio Aguilera, economista i secretari general de la Fundación Savia, ens acompanyà també dijous per explicar el seu recorregut i donar compte que, a l’estat espanyol, ja són més de 256 els ajuntaments que han donat suport a aquesta petició i que a les Illes Balears 4 ajuntaments menorquins han fet ja també la passa.

Les Illes Balears són, ara mateix, la primera i única comunitat autònoma de l’Estat que planteja introduir aquesta mirada intergeneracional a l’acció pública a través, a més, d’una llei impulsada des de la iniciativa popular. Una llei que es defensarà al Parlament avalada per les signatures de les més de 7.500 persones necessàries per poder-se votar al Parlament i que ja té el suport de més de 90 entitats i col·lectius de les Illes i de fora. Volem posar les Illes al capdavant de la mirada responsable envers les generacions futures i garantir que disposaran dels mínims per poder afrontar un futur que ara mateix no els ho posa fàcil, i menys en un context territorial insular que requereix d’una mirada diversificadora, àmplia, resilient i regenerativa. Aconseguirem que aquesta llei sigui una realitat i aconseguirem que la mirada i la responsabilitat intergeneracionals siguin norma. Ho aconseguirem amb el suport popular, des del carrer, des de la reivindicació col·lectiva i des de la voluntat màxima de generar propostes per un futur que se’ns dibuixi esperançador.

Pels que encara no existeixen, pels que no tenen veu, pels que viuen als marges, pels que pateixen de manera més crua la violència intrínseca a la realitat que hem construït fins ara. Una llei de benestar per a les generacions presents (que no en gaudeixen) i futures (que encara no decideixen). Una llei per garantir una vida digna per a tothom en un context de canvis inevitables i sense precedents. Per tot això, dia 28 de maig omplirem la plaça Major de Palma i celebrarem conjuntament l’acte central d’aquesta campanya popular, que ha superat l’equador de la recollida de signatures i que, fins al 23 de juny, es mourà per tot el territori a fi de continuar sumant veus i fer una passa més per garantir la vida digna de les generacions presents i futures.

Margalida Ramis és activista ecologista i portaveu del GOB

Dossier Les decisions del demà

Següent

L'Encruia

Anterior

El seu present és el futur: els joves alcen la veu

Vés a l’ÍNDEX