07/06/2021

Cridades en espera

2 min

L’admissió a tràmit del recurs d’inconstitucionalitat contra els pressupostos generals de l’Estat, per no complir amb les inversions que marca el REB, és una gran notícia per a les Balears. No pel fet que s’hagi obert el camí a una possible sentència favorable als interessos econòmics illencs, sinó perquè, per primera vegada en molt de temps, sembla que qualcú fa cas a la terra.

És com si, després de fer moltes cridades –sense èxit–, t’agafen el telèfon. És clar que la clau és que a l’altra banda de l’aparell et contestin. Però bé, ara, com a mínim, han despenjat. Fa massa que la interlocució amb Madrid no va. És com si cada vegada que es marca el número, comunica.

No és estranya, l’eufòria de les formacions que varen guanyar la votació que va fer possible que el Parlament presentàs el recurs; no només perquè es va haver de votar dos pics i sortís pels pèls, sinó perquè quan El Pi va començar a moure fils, li deien que no hi havia base, que era una curolla. MÉS per Mallorca i Més per Menorca ho veieren clar i s’hi sumaren. El PP i Ciutadans li donaren suport i deixaren el PSIB i Podem sols (diguem que no era la guerra de Vox).

I és que costa presentar un recurs d’inconstitucionalitat a un govern del teu mateix color polític. No ho digueren públicament; l’excusa (que no deixa de ser mig vera) és que un recurs no ajuda a l’hora de negociar.

Per ventura, ara que el Tribunal Constitucional ho ha admès a tràmit, en lloc de ser un element negatiu, es pot transformar en un aval perquè vegin que la cosa va de bon de veres. Continuant amb el símil telefònic: ja no val que el Ministeri, després de veure la perduda de Balears, enviï un whatsapp al Govern que digui: “Cuando pueda, te llamo. Han d’agafar el telèfon, contestar i complir.

stats