Opinió 20/06/2014

El conte de la monarquia

i
Llucia Ramis
2 min

Benvolguda neboda. Quan arribis, tot haurà canviat. El rei també. Els meus germans i jo vam créixer amb un campechano que estiuejava a Marivent i cada Nadal s’omplia d’orgull i satisfacció. Els estius, li deixaven guanyar les regates amb el Bribón i duia gent important al Fortuna. A missa de Pasqua, a la Seu, anaven minvant els membres de la seva família. El teu avi deia que una furgoneta amb els vidres tintats que solia estar aparcada a la Dàrsena era per vigilar una amiga que tenia allà. Però ja veuràs que a ca nostra fabulam un poc.

Quan neixis, el campechano ja no serà el rei. Ho serà el seu fill, perquè això va per herència i perquè sí. Hi ha hagut interrupcions, com la república oblidada pel president Bauzá. De fet, fou un dictador qui recuperà allò que ara en diuen tradició. Espanya deu ser l’únic lloc on la corona és de posar i treure. El dia de la proclamació de Felip VI, prohibiren les protestes republicanes per demostrar que n’és de monàrquic, tothom. Els carrers de Madrid s’ompliren de rojigualdes i, atès el ridícul de La Roja al Mundial, feien riure. Però com que és un país democràtic i no podien obligar els ciutadans a celebrar res, hi havia poca gent.

No faltaven militars. De fet, Felip VI també anava vestit de militar, perquè aquest és un estat civil i democràtic, però hi ha coses que no admeten discussió i es justifiquen amb una cosa anomenada protocol. Algun dia t’explicaré per què Urkullu i Mas no aplaudiren, i per què l’antic rei i la infanta Cristina no hi eren. La Família Reial ha fet un ERO per netejar la seva imatge. Ja aprendràs què és la corrupció; serà una de les primeres coses que aprenguis. Mediterràniament, és una senya d’identitat. Et parlaré de Lampedusa perquè, malgrat que neixis al segle XXI, en el fons i de moment, tot continua igual.

stats