El compositor Juli Garreta (1925)

De l’article del crític Climent Lozano, Walter (Barcelona, 1883-?), publicat a La Vanguardia (3-XII-1925) amb motiu de la mort del compositor Juli Garreta (Sant Feliu de Guíxols, 1875-1925). Traducció pròpia. Aquest divendres al Teatre Municipal Narcís Masferrer de Sant Feliu de Guíxols -Capital de la Sardana 2021- es fa un concert integral d’obres de Juli Garreta.

Juli Garreta ha mort! El compositor empordanès que, franc i jovial, assistia fa poques setmanes al triomf de la seva Suite en sol, executada brillantment per l’Orquestra Casals! [...] A Juli Garreta i Boix el seu pare li va ensenyar les primeres nocions de música, les quals va ampliar tot sol. Amb la seva intuïció, va arribar a dominar els recursos tècnics, sense anar mai a cap Institut musical ni a cap Conservatori, i allunyat, a més, dels centres musicals, car sempre va viure a Sant Feliu de Guíxols, on va néixer i on ha mort. Les partitures dels grans mestres clàssics i moderns han estat la seva única guia. Es va donar a conèixer primerament com compositor de sardanes, totes elles d’un autèntic caràcter popular, plenes de trets vigorosos i d’una riquesa inesgotable d’idees melòdiques. D’entre la vuitantena de sardanes que va escriure cal esmentar Juny, La rosada, L’aubada, La rosella, Innominada, Llicorella, Mar d’argent, etc. Després va reeixir en el conreu de la música simfònica. La primera obra en aquesta especialitat va ser la titulada Impressions simfòniques per a orquestra de corda. Després va compondre la Suite en sol, premiada a la Festa de la Música Catalana. Són dues obres estrenades per l’Orquestra Simfònica de Barcelona i interpretades també en la darrera sèrie de concerts de l’Orquestra Casals al Coliseum.[...] Per a violoncel i piano ha escrit una Sonata en fa, dedicada a Pau Casals. El mestre la va estrenar el 1923. Per a piano, va fer una Sonata en do menor. En aquesta Sonata hi ha un temps de sardana, Pastoral, que va ser orquestrada pel mateix Garreta i estrenada per l’Orquestra Casals. Per a orquestra també ha compost sardanes com Nydia i Isabel, entre altres. [...] La música de Garreta s’inspira sempre en la terra on nasqué, recull en les seves notes les palpitacions de Catalunya traduint de manera genial les característiques, les modalitats, els matisos de l’ànima catalana. És música catalana de soca-rel. Una mescla de vigor i d’elegància, de claredat i d’optimisme, rica d’idees vestides amb un esplèndid embolcall. Música mediterrània, que harmonitza amb la mar immensa i assolellada, com les lluminoses costes catalanes, amb els panorames amplis i oberts. Música espontània, plena de nobles ímpetus i de pures aspiracions. Garreta, amb la més gran naturalitat, trobava un valor que és molt rar en els moments actuals: l’originalitat. Gairebé totes les seves obres tenen un segell característic: no les ofega la tècnica, però aquesta hi és, natural i lògica, amb predomini del toc polifònic. Aquesta mateixa espontaneïtat robusta les fa originals, inconfusibles. Garreta es pot considerar ben bé com un cap d’escola, ell que no va assistir, pel que fa a la música, a cap d’elles. Juli Garreta ha mort, però les seves obres quedaran per enaltir la seva memòria.