Catalunya i Espanya: Realitats paral·leles
S’havia parlat molt de la distància que separava Barcelona de Madrid, molt superior als 600 quilòmetres físics, però les últimes hores el que hi ha sobre la taula són autèntiques realitats paral·leles. D’una República proclamada a una autonomia suspesa. De bon matí, el BOE informava que el president espanyol, Mariano Rajoy, delegava en la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría les funcions de la presidència de la Generalitat que Madrid ha assumit en virtut de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució. Els cessaments van començar a fer-se efectius en àmbits sensibles com el dels Mossos d’Esquadra. El major Josep Lluís Trapero va ser substituït pel comissari Ferran López.
Per la seva banda, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va comparèixer al migdia per reclamar a la ciutadania que practiqui una “oposició democràtica al 155”, va subratllar la necessitat de mantenir l’actitud “cívica i pacífica” i va recordar-li a Rajoy que només el Parlament el pot destituir. Després, el president va rebre un bany de masses a Girona, on va poder comprovar l’escalf de la gent en la prèvia d’uns dies que es preveuen d’alt voltatge.
La primera incògnita es començarà a resoldre demà, quan els consellers hauran de decidir si acudeixen als seus despatxos oficials tot i haver sigut destituïts. En el pols psicològic i pel relat que s’ha obert entre els dos executius, una cosa és la legitimitat democràtica, que està clarament del costat català, i una altra la capacitat coercitiva per imposar un marc legal.
En aquest sentit, demà es presentarà una querella contra Puigdemont, el Govern i els membres de la mesa del Parlament que van facilitar la DUI, en què es demanarà la mesura cautelar de presó per al president, el vicepresident Junqueras i la presidenta de la cambra, Carme Forcadell. Culminarà així l’ofensiva de l’Estat contra els representants legítims de Catalunya i els líders socials del sobiranisme. Els pròxims dies seran decisius i caldrà actuar amb el cap fred i avaluant tots els escenaris per protegir les institucions. La duresa de l’estat espanyol, expressada en el crit d’“ A por ellos! ”, demostra fins a quin punt un moviment pacífic i no-violent com el català s’ha convertit en una amenaça per al règim del 78.
