El català explicat pel meu gat

El meu gat parla català. Us el presento. Meu, mau, meu. Ha dit: “Hola, com va, paios?” Ja el coneixeu. Mireu, els pares del meu gat xerraven català. Com els padrins. Els besavis, els rebesavis... És un gat catalanoparlant. Molta gent s’estranya que el meu gat parli català. Com pot ser? I això? Sense anar més lluny, l’altre dia ens fotíem un vermut mentre discutíem sobre la revolució neuronal dels ratolins al conquerir la troposfera i quan vam reclamar que vingués el gat cambrer ens diu: “Miau, miau, miau”. I el meu gat va respondre: “Marrameu, marrameu”. El gat cambrer contesta: “Fu, fu, fu...” Sí, d’acord, tradueixo. Primer ens va demanar que què volíem. I el meu gat va dir que dos vermuts més ben carregadets. I l’altre va espetegar que no l’entenia si parlava en català. Què va fer el meu gat?

Aquesta és la qüestió, amics del regne animal, mineral, vegetal i del sidral. Catalunya és l’únic país del món on la llengua et deixa amb la boca congelada cada dia: com si et quedessis crònicament ennuegat per la mateixa espina clavada d’una arengada en mal estat. Ja ho diuen: “Llengua escaldada, al gat li fot la primera baldada”. I això que els gats tenen set mil vides. Però també moren. És igual que el català s’ensenyi a les escoles i als centres de teràpia d’acceptació de rutina felina. És igual que hi hagi lleis: o no es compleixen, o es tomben, o no serveixen. És igual el que hi hagi. Qualsevol gat català sap que la llengua fa més de tres segles que es vol destruir. Aniquilar, enterrar. Si es trepitja la llengua del gat, o mor o queda aplanat. El català només té un problema: el meu, meu.

Mai s’acceptarà que un gat parli català. Que digui meu, meu. No s’acceptarà allà, ni tampoc manta gent d’aquí. Després sumeu-hi els gats que deixen de dir meu meu per dir miau miau. Al gat ja li queden menys vides. El gat ja li veu les orelles al llop. Auuuuuuu. Podem debatre el que vulguem. Podem dir el que creiem. Però si no fem, res de res. El gat sense urpes no és gat. El gat sense dents no és gat. El gat sense meu meu no és gat. Tortureu-vos els bigotis. Escanyeu-vos amb la cua. Espelleteu-vos la pell. Però, però... només ens tenim a nosaltres. No ens queda res més. Només ens queda la llengua. I val més ser nasset de gat viu que cua de dinosaure mort. Ara mateix el català només el fa viure el meu meu dels gats. Miolar és existir.

Tenim gats però no tenim gatera. Tenim persones que parlen català, que defensen el català, que treballen, creuen, respiren, roben, forniquen, insulten, jutgen, s’il·luminen, es deprimeixen, es torren, es col·lapsen, es podreixen, s’enllustren, s’injecten, es caguen... en català. Tenim persones. Gent. Criatures. Animals. Però no tenim casa. No tenim gatera per on entrar i sortir lliurement en la nostra llengua. La llengua pròpia de Catalunya és impròpia. Som un país ocupat. Partim d’aquí. Ens han estirat de la llengua. Ens han lligat la llengua. Ens hem venut la llengua. Amaguem la llengua. Som gats sense ungles. No esgarrapem. No fem marrameu. Cap maular. Cap grrrr. Cap ffffff. No molestem. Mansets. Ronquem. Som una calefacció lingüística. Som una migdiada de baves inofensives. Aquest clima de benestar endiumenjat de no passa res. Sí que passa. Fa segles que passa. Ho sap el meu gat, el seu pare, el seu padrí... Ho sabem tots els gats de Catalunya. Marrameu!

Els gats catalans ja no tenen set vides. Els gats catalans no cauen de potes. Els gats catalans no treuen les ungles quan les han de menester. Els gats catalans van gat. El gat que no caça la llengua escassa. Al gat que no parla fora de casa li roben la casa. Gat tancat, gat acabat. Els gats catalans no tenen estat: no tenen gatera. El gat català només té la boca: meu, meu. Som gat, som cat. Som cat perquè som gat. Som un gat i no som un gos, ni un marsupial, ni una musaranya, ni un microbi, ni un elefant. Això és el que no s’acceptarà mai: que siguem gat, que parlem amb el meu, meu. Que existim. Que miolem. Que tinguem. Que siguem. Som un miol i un adjectiu. Si no mioles, et miolen. Si no posseeixes, et posseeixen. Si no ets gat, seràs menjat per la boca d’un altre animal.