20/08/2021

Un càrtel de constructores per repartir-se les obres públiques

2 min

La Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència (CNMC) ha sancionat amb 61,3 milions d’euros dotze empreses, entre les quals hi ha filials de les constructores d’Acciona, ACS, OHL, Ferrovial, FCC, Elecnor, Copcisa i Sacyr, per una infracció constitutiva d’un càrtel per repartir-se les licitacions convocades pel Ministeri de Foment entre el 2014 i el 2018 per arreglar carreteres. A més, Competència prohibeix que contractin amb l’administració pública per un temps indeterminat. Tot i que no és la primera vegada que es posen multes d’aquest estil (el 2019 es va posar una multa similar a un càrtel que monopolitzava les licitacions d’Adif), la decisió és especialment significativa: revela una manera de procedir que altera les regles de la competència i que ha condemnat desenes d’empreses que actuaven de manera legal i veien com, reiteradament, quedaven fora dels concursos públics.

La investigació de la CNMC ha demostrat que les empreses sancionades es reunien per pactar els preus a presentar i participaven en totes les licitacions acordades. Entre el 2014 i el 2019, aquestes empreses es varen adjudicar 71 licitacions de les 101 que va treure el Ministeri de Foment per a la prestació de serveis de conservació i explotació de la xarxa de carreteres de l’Estat. El total de les adjudicacions a empreses del càrtel va superar els 530 milions d’euros, el 63% de l’import adjudicat pel Ministeri per a la conservació de la xarxa estatal.

Són xifres molt elevades que projecten una ombra allargada sobre la contractació pública, sobretot de Foment durant el govern del PP de Mariano Rajoy. Precisament, el mes vinent està previst que la justícia emeti sentència sobre l’anomenada caixa B del PP, finançament irregular basat en comissions a canvi d’obra pública. La investigació de la CNMC no entra en les possibles connexions polítiques del càrtel, però resulta inevitable pensar en el fet que el PP és l’epicentre de la corrupció pública a Espanya.

Cal aplaudir els esforços de la CNMC per desemmascarar aquestes pràctiques i posar sancions exemplars. Però la prioritat ha de ser evitar que les grans empreses i les seves filials aprofitin la posició de privilegi per xuclar la majoria de recursos destinats a obra pública. Davant l’arribada dels fons europeus, l’administració ha d’afinar al màxim els mecanismes per assegurar-ne un repartiment transparent i equitatiu, que tingui en compte tot el teixit empresarial, en especial les pime. La millor solució seria establir un organisme independent que fes el seguiment tant de la concessió dels fons com del control del seu ús, és a dir, que assegurés que els diners es destinen als objectius marcats per la UE i no a cap altra cosa.

stats