De capritxosos i luxuriosos
Encara que no ho volgués i molt a desgrat meu, jo també hauré de parlar de futbol, de la copa del món i de Qatar, l'actualitat mana! Diria que, en aquest mundial, res sembla a gust de ningú i tot està sent analitzat, per part dels especialistes, amb pegats als dos ulls. Així que mentre els aficionats segueixen els partits dels seus equips favorits, molta tinta ha estat vessada abans del mundial i ara per a criticar-ho tot, absolutament tot. Vull puntualitzar que amb les meves paraules no pretenc fer un al·legat a favor del país organitzador, però crec que si alguna cosa entra en contradicció amb els nostres principis o valors no és tan difícil posicionar-se. Si ningú vol que Qatar organitzi el mundial la solució és tan fàcil com plantar-se i exercir el dret a la no participació.
La realitat és tan simple i clara, i és que el país organitzador es va adjudicar un capritx i altres li ho han permès! I els capritxos d'aquests rics, odiats per molts, que, en canvi, estimen els seus diners, no són solament l'organització de la copa del món, sinó també l'organització d'altres esdeveniments esportius i la compra de prestigiosos clubs com el Manchester City o el Paris Saint-Germain, sense deixar de costat els patrocinis anteriors i/o presents del Qatar Airways. Els diners dels xeics àrabs, subjectes de burles, proporcionen també bona vida i plaers diversos als més selectes i glamurosos de la nostra espècie, que tenen una addicció gairebé malaltissa als luxes que ofereix Abu Dhabi, que, gràcies als diners, ja té fins i tot el seu propi Louvre. Res es resisteix als diners del xeics, que, repeteixo, són subjectes de burles, però s'hi fan pronunciades reverències quan la catifa que trepitgen està feta de dòlars i xecs en blanc.
Qatar es va adjudicar el capritx d'organitzar el mundial no per a omplir estadis, ni per a educar els seus súbdits en un amor profund i irracional a la pilota, sinó senzillament va tenir l'antull d'organitzar-lo, així de simple! Per tant, no és d'estranyar que el seu propi públic trenqui amb tot allò conegut fins ara en matèria d'afició i devoció als rituals del que tradicionalment ha estat un mundial. Si els resultats no els agraden i l'espectacle els avorreix, doncs senzillament es retiren. Així que per molt que L’Équipe en el seu editorial qualifiqui l'obertura de “fiasco” i que “Qatar no té nivell per a jugar. No recordem aquesta indiferència ni aquesta mala educació… i aquesta manera de mostrar al planeta que els de Qatar tenen altres coses a fer”, la indignació de L’Équipe contra ells és una absurditat, i revela més coses que allò estrictament esportiu i s'oblida que els que critica i titlla de mala educació no són més que inversors, a qui agrada comprar antulls i invertir.
Els diners no tenen ànima, però sí que poden, en qualsevol moment i de qualsevol manera, comprar i apropiar-se dels temples més sagrats de qualsevol nació, i així són els diners dels xeics àrabs, compren el que està en venda, i tot ho està!
