El Decret llei 3/2022 d’11 de febrer, de mesures urgents per a la sostenibilitat i la circularitat del turisme de les Illes Balears, obre una oportunitat per posar sobre la taula la problemàtica del turisme i del futur de la societat de les Illes. El punt més polèmic, i no menys rellevant, és que proclama una moratòria de quatre anys perquè no hi hagi cap increment de places turístiques, excepte les que ja s’estiguin tramitant abans de la publicació del decret llei. S'entén que la moratòria compta les places turístiques realment existents, i les que estan a les borses de places, gestionades a partir d’ara pels consells insulars. Menorca no té aquest tipus de borsa. Aquest termini de quatre anys de la moratòria pot ser reduït o eliminat, si així ho decideixen els PIAT de cada consell insular.
El decret llei deixa als Plans d’Intervenció de les Activitats Turístiques (PIAT), que hauran d’actualitzar els consells insulars, la fixació definitiva del sostre de places que es podran construir, atenent la capacitat de càrrega del seu territori. Tampoc existeix una metodologia consensuada sobre com cal calcular la capacitat de càrrega per a cada territori insular.
La llei 6/2017 derogava les excepcions de creixement de la 'llei Delgado'. Aquestes places excepcionals no extretes de la borsa de places, en eliminar-se, no podran tornar a la borsa de places, i, per tant, desapareixeran. Poden ser un conjunt de 100.000 places turístiques, estimades en 10.000 places hoteleres i 90.000 de lloguer vacacional. Entre aquestes places a extingir i les que la inspecció pugui eliminar per no complir normativa (entorn de 5.500 fins l’any 2019) es pot preveure un decreixement vegetatiu, però sense poder especificar-ne terminis ni l’abast real. Però allò fonamental és que cal abordar el tema de decreixement de places obsoletes. Aquesta és una realitat que la dinàmica de mercat no llevarà per si mateixa. Els PIAT podrien llevar la quantitat de places en borses, a Mallorca entre 10.000 hoteleres i 20.000 de lloguer habitacional, atenent la capacitat de càrrega del territori. A la vegada, hi ha unes 13.000 places que no superarien cap control de qualitat i que tampoc podrien entrar en borsa d’intercanvi de places. Una tasca que haurien de poder fer uns serveis més reforçats d’inspecció en matèria turística. Cal definir uns paràmetres objectius per qualificar el que es pot entendre com a plaça obsoleta.
La clau de volta de tot plegat és que encara no hem consensuat el que entenem com a horitzó de sostenibilitat del nostre model productiu. I aquest no pot ser un altre que davallar de manera sostinguda les puntes de pressió humana de l’estiu i impulsar una economia de funcionament de 365 dies a l’any. Això no s’aconsegueix solament amb la circularitat.
El necessari debat social de la Llei de turisme. Propostes clau.
Estam en uns moments prou delicats. Però les actuacions urgents que es reclamen des de diversos sectors de la societat han de fer-se en coherència amb la visió estratègica de cap on volem anar com a societat. Sense crear instruments estables i representatius de diàleg amb el conjunt de sectors socials, serà difícil establir polítiques coherents i interrelacionades. De manera resumida, volem donar la nostra opinió del que pensam que és necessari en una política turística.
– Ens semblen en general correctes les propostes del decret llei, però encara són insuficients. La circularitat és un bon instrument, però per si sola no garanteix la sostenibilitat.
– Cal fer ja el pla estratègic de transició cap a un altre model productiu, i com situar el paper clau del turisme dins aquesta visió global.
– Seria convenient unificar i consensuar amb els consells insulars els indicadors d’avaluació a establir per definir la capacitat de càrrega de cada illa, a fi que cada consell insular establís els límits desitjables de places turístiques.
– És ineludible fixar un criteri objectiu de plaça turística obsoleta. Hi ha el consens social necessari perquè sigui el focus d’actuació prioritària i perquè la seva progressiva desaparició es programi amb un procés de transició al menys costós possible, tant econòmicament com socialment.
– La inspecció turística ha de ser potenciada com un element clau per ajudar a millorar la qualitat global del sector turístic i per garantir que es compleixi el mateix contingut del decret llei.
– Els fons europeus han de servir perquè hi hagi un retorn social de la inversió a la Comunitat. S’han de garantir els mecanismes socials de seguiment i les mesures fiscals oportunes perquè així sigui. No tindrien sentit si sols serveixen per incrementar el muntant de les plusvàlues privades.
– S’ha de crear un fons d’inversió específic per a la transició del canvi de model productiu, especialment pel que fa al foment de la diversificació productiva.
– Sense la participació de la gestió autonòmica en el control dels fluxos dels ports i aeroports és impossible garantir projectes de sostenibilitat.
– Finalment, si la guerra a Ucraïna s’allarga, els efectes econòmics, socials i mediambientals que provocarà tornaran a tensar fortament les bases del nostre model productiu, ja fortament tocat abans, i especialment després de la pandèmia de covid-19. L'estratègia per avançar cap a la resiliència no és una opció. És l'única sortida.
Extracte del document del Col·lectiu Alternatives (https://collectiualternatives.cat/2020/07/06/canvi-pensament-model-turistic-productiu/)
Han participat en la redacció: Celestí Alomar, David Abril, Biel Barceló, Sebastián Lora, Xisca Mir, Ferran Navinés, Biel Payeras, Miquel Rosselló, Antoni Sansó i Josep Valero
