Que cadascú ho interpreti com vulgui
Ara m’agradaria tenir un article d’aquests que van plens de fotos. Sense imatges, es fa més difícil explicar el que he vist, tot i que l’avantatge –no diré sort, no– és que la cosa sembla que serà permanent. Bé, us ho cont i us convid a anar-hi, que la cosa és pública i està preparada perquè s’hi aturi tothom. En cotxe, és clar.
Vaig per l’absurda autopista de Llucmajor a Campos, en aquesta direcció, encara que la vivència es pot calcar si es va en direcció contrària. Un panell d’aquests d’autopista, blancs amb lletres negres, dels immensos i molt alts, els que anuncien les sortides cap als pobles i grans urbanitzacions, informa que som a 1.000 metres de la sortida cap a ‘Cas Rubins punt d’interpretació del patrimoni’. Ostres, Cas Rubins, què és això? Mig quilòmetre després, un altre panellarro ens fa saber que ja som a 500 m de la sortida 31, la de ‘Cas Rubins punt d’interpretació del patrimoni’, això per si ens havia passat per alt. Quan comença la sortida, com és preceptiu a les grans sortides, torna a haver-hi un panell i tots els fanals per il·luminar una sortida com déu mana: ja som a la sortida 31, la de ‘Cas Rubins punt d’interpretació del patrimoni’.
Per descobrir què és això del punt d’interpretació del patrimoni Cas Rubins, abans haureu constatat encara més la desproporció, l’animalada que és aquesta autopista. Ho acabareu de comprovar en veure que per al desviament d’un fins ara molt poc conegut topònim de Cas Rubins (hi havia un caminoi), s’han fet dos desviaments, dues rotondes –una a cada costat de l’autopista–, i almanco un pont per passar-hi per davall.
‘Cas Rubins punt d’interpretació del patrimoni’ és un mig tancat –una part de paret de pedra feta nova i l’altra part amb la xarxa metàl·lica de l’autopista– i un aparcament pintat per a diverses desenes de cotxes. I el patrimoni? Bé, hi ha un safareig buit. En diuen una bassa, però és un simple safareig. Hi ha una petita barraca d’establidors que, segons s’informa, era de So n’Isern i s’ha hagut de traslladar “amb les obres del desdoblament” [ehem]. Això i una cova, la de Can Verdera, que m’han dit que és prehistòrica, però allà no ho diu, i que va ser amagatall en temps de la Guerra Civil (això sí que ho diu). Tot això es llegeix en un petit panell que té més gros el logo del Departament de Mobilitat i Infraestructures –carreteres i autopistes, vaja– del Consell de Mallorca que no la informació que s’hi dona.
A banda que una no entén que tres elements etnològics, dos dels quals no gaire significatius, mereixin aquest consum de territori i un dispendi de recursos com aquest; a banda que hauríem de saber quina doblerada ha costat aquest doi i si s’ha finançat amb un 1% cultural que es podria haver aprofitat millor; a banda d’això, que cadascú ho interpreti com vulgui. De moment, el punt aquest de Cas Rubins acaba d’explicar l’absurditat de tot el que envolta aquesta autopista i de tot plegat. No només és que quasi no es dediquen doblers al patrimoni, és que, quan se n’hi dediquen, es gasten absurdament
